L’homeopatia és avui dia una de les teràpies alternatives a la medicina més comunes. L’ús de productes homeopàtics va des de perfils de perillós escepticisme en contra de la medicina actual fins a pacients que els tractaments convencionals no els han estat eficaços, o simplement gent que vol complementar les teràpies mèdiques que ja estan seguint.

En qualsevol cas, és evident que existeix un debat sobre la verdadera eficàcia dels tractaments homeopàtics. Per això cal exposar-ne els fonaments i discutir-los racionalment, segons els procediments del mètode científic que utilitzem actualment.

Homeopatia

L’homeopatia té més de dos-cents anys

El 1796 el metge alemany Samuel Hahnemann va inventar i proposar l’homeopatia com a un tractament alternatiu a les teràpies que s’utilitzaven en medicina en aquella època, com ara la fitoteràpia, les purgues, les amputacions, les sagnies, l’èmesi o vòmits i la sudoració. Els riscos d’aquestes pràctiques van facilitar la popularització i difusió de l’homeopatia. Aparentment, com a mínim complia amb un dels principis de la medicina hipocràtica: l’ús de tractaments que no empitjorin la condició dels pacients.

File:Samuel Hahnemann 1841.jpg - Wikimedia Commons
Samuel Hahnemann

Però, què és l’homeopatia?

L’homeopatia és la teràpia que consisteix a tractar una malaltia mitjançant l’ús de la substància que la provoca però a una concentració molt baixa. Dit així, pot semblar contradictori, podríem curar un enverinament per cianur administrant cianur extremadament diluït? De moment, encara no respondrem a la pregunta. Comencem fixant-nos en els tres pilars establerts per Hahnemann el 1796 que encara avui s’utilitzen com a fonament per a preparar els productes homeopàtics.

Primer principi: la llei de la cura pels similars

Ja l’hem introduït abans amb la mateixa definició de l’homeopatia. Aquest principi “similia similibus curantur” (el similar es cura amb el similar) ens ve a dir que una malaltia es pot curar amb allò provocaria la malaltia en individus sans. Un exemple és la Coffea cruda, que suposadament serveix per tractar l’insomni. Com ja pots imaginar, el principal ingredient d’aquest producte homeopàtic és el gra de cafè, el qual conté cafeïna i teofil·lina, dues molècules estimuladores. Altres substàncies anomenades “actives” (a les quals s’atribueix suposadament les propietats curatives) utilitzades són minerals, pólvora, placenta, animals i fins i tot radiacions.

Curant els refredats amb cebes

Un altre cas que ens pot ajudar a entendre el raonament d’aquest primer principi és el tractament Allium cepa (el nom científic de la ceba). Se suposa que podem curar el refredat amb la ceba, partint de la lògica que ens fa plorar i, similarment, quan estem refredats tenim una mucositat nasal molt líquida. 

Allium Cepa Single Remedy
Remei Allium cepa

Com pots veure amb aquests exemples, excepte en casos molt aïllats i particulars, aquest concepte és arbitrari i basat en una aparent simetria superficial.

Passem al segon principi: la llei dels infinitesimals

Per contradir l’exemple anterior podríem argumentar que l’homeopatia podria funcionar perquè la ceba conté components bioactius. Aquestes són substàncies capaces de tenir efectes beneficiosos en diferents aspectes que sí que s’han provat. I així és. Tot i això, hem de tenir en compte el segon fonament de l’homeopatia conegut com la llei dels infinitesimals, amb el qual desmuntem el contrargument anterior.

Bàsicament ens dediquem a diluir moltíssim

A grans trets el segon principi diu que per poder aconseguir efectes beneficiosos mitjançant l’ús d’un similar per curar un similar (per exemple cafè per tractar l’insomni) cal dissoldre’l en aigua o alcohol i anar fent dilucions 1/100 successivament.

Exemplifiquem-ho d’una forma casolana: agafem un got d’aigua i hi dissolem una cullerada de cafè. Aquest got d’aigua amb cafè el barregem en una olla amb 99 gots més d’aigua. Després, omplim un altre got amb la barreja de l’olla i en una olla nova, el tornem a barrejar amb 99 gots d’aigua més. Imagina’t repetir aquest procés unes trenta vegades. Al final hem obtingut una dilució que els homeòpates anomenen “30c”. Gràcies a aquest procediment, suposadament s’aconsegueix “potenciar” els efectes de la substància que consideren “activa“.

Homeopathy - The Natural Doctor
Partint d’una dissolució inicial anem fent 1 gota de mescla per cada 99 gotes d’aigua, així diluïm successivament.

En conclusió, si féssim els càlculs podríem dir que és molt improbable i gairebé impossible que en una dosi del remei hi hagi ni una sola molècula de la substància “activa”. De fet, hem fet una dilució 10-60. Per tant, per aconseguir trobar una sola partícula del remei hauríem de consumir unes quantitats del remei superiors a la massa de tot el Sol!

A més, aquí trobem una altra discrepància.

Del coneixement mèdic i bioquímic sabem que la intensitat de les respostes a una molècula bioactiva com pot ser la insulina, depenen de la seva concentració entre d’altres mecanismes de regulació. Com major sigui la dosi o quantitat de molècula, major serà la seva resposta. En el cas de la insulina seria una major captació de la glucosa de la sang. Per això, quan una persona amb diabetis ha fet un àpat molt abundant o ric en sucres ha d’administrar-se una dosi més alta d’insulina.

1,201. Regular insulin sliding scale (RI sliding scale) | Insulin ...
A major concentracions de glucosa, major dosi d’insulina cal per produir una resposta suficient per estabilitzar els nivells de glucosa sanguinis

Amb tot això, veiem que la segona llei, contradiu algunes bases de la bioquímica, la fisiologia o l’endocrinologia, segons les quals a major dosi, majors efectes.

El tercer i darrer principi o llei del sacseig

Després d’un trajecte transportant alguns dels seus productes homeopàtics, Hahnemann va associar el sacseig produït pel viatge en cavall amb una aparent potenciació dels efectes dels seus productes. Per això, va considerar un pas imprescindible sacsejar vigorosament cada dilució abans de procedir a fer la següent. Així podia mantenir o incrementar els suposats efectes curatius.

Tutorial 4 - Three Scales Of Potency | Homeopathy Plus
A cada pas de dilució cal agitar vigorosament (“succussion”) la barreja

Per justificar-ho s’al·lega un hipotètic alliberament de “forces vitals” o “forces o energies dinàmiques” capaces de ser retingudes per les molècules d’aigua i posteriorment, capaces “d’equilibrar unes energies no especificades” en els cossos dels pacients. Aquests pensaments també provenen dels ensenyaments d’Hipòcrates, que creia que la medicina havia “d’equilibrar els quatre humors que ens formen“.

Així i tot, l’existència d’aquestes forces i energies no han estat provades, ja que no s’han pogut detectar de cap forma, malgrat tot el coneixement i aparells de mesura dels quals disposem tant en els camps de la física com la química. És a dir, no disposem de cap evidència de la seva existència.

L’homeopatia és incompatible amb el coneixement científic actual

Durant els més de dos-cents anys transcorreguts des de la invenció de l’homeopatia, la ciència ha experimentat un progrés inimaginable que ha deixat obsolet o incomplet gran part del coneixement previ. Aquest és el motiu pel qual tècniques com les sagnies o les purgues o sudoracions han estat eliminats o bé restringits a casos molt particulars. En canvi, l’homeopatia s’ha mantingut eminentment immutable i aliena al desenvolupament de la ciència, i s’ha conservat fidel als principis establerts per Hahnemann, una persona amb un molt escàs coneixement de fisiopatologia en particular i biologia en general.

El Materia medica

A més, molts dels raonaments o remeis que va integrar en els seus productes homeopàtics provenien del Materia medica, un tractat de farmacologia de Discòrides un metge grec de l’antiga Grècia (segle I d.C). Aquest llibre fonamentalment recollia tractaments amb plantes medicinals, però va caure en desús cap al segle XVII. La medicina actual sap que alguns d’aquests tractaments sí que funcionen perquè contenen molècules bioactives capaces de tenir efectes positius en certes patologies, però la majoria de remeis plantejats han resultat no ser realment eficaços.

Dioskorides's " De Materia Medica " , Arabian translation ...
Traducció a l’àrab del Materia medica

Conseqüentment, podríem dir que l’homeopatia va néixer en un moment de desconeixement i inspirant-se en coneixement encara molt més antic més proper al misticisme que a la ciència: els principis d’Hipòcrates i el Materia medica, que ja hem anat comentant.

Per tots els motius exposats, avui dia no existeix un mecanisme plausible des d’un punt de vista científic per explicar o justificar els raonaments i procediments utilitzats per a la producció i el funcionament de l’homeopatia.

Llavors al final què hi ha en un producte homeopàtic?

Un remei homeopàtic està format bàsicament per aigua o alcohol, sucre en alguns casos i impureses de diferents tipus. Com hauràs vist, no s’esmenta cap component específic i això està relacionat amb la seva sortida al mercat. Aquesta està pràcticament mancada de regulacions o són extremadament laxes, ja que s’assumeix una manca de components amb una activitat específica i també s’assumeix una nul·la toxicitat.

Tot això, indica una altra vegada, la manca d’un principi actiu, és a dir, l’absència d’una molècula amb conseqüències fisiològiques que pugui tenir efectes positius sobre una malaltia. Si el contingués, hauria de passar tota una sèrie d’estrictes regulacions per assegurar l’efectivitat i la seguretat del fàrmac en un conjunt d’assajos dividits en fases, com els que superen tots els medicaments. En definitiva, un remei homeopàtic està mancat d’allò que precisament fa que un fàrmac funcional sigui actiu.

Una aspirina al día podría reducir el crecimiento de los tumores ...
El principi actiu de l’aspirina és l’àcid acetilsalicílic

Científicament no hi ha evidències que justifiquin el seu funcionament, però l’homeopatia és efectiva?

Malgrat una clara absència de mecanismes en l’àmbit biològic, químic i físic que expliquin un possible funcionament descrit pels homeòpates, cal trobar evidències que demostrin si l’homeopatia és efectiva o si no ho és. Per això, l’única forma de comprovar-ho és construint un estudi sòlid amb tots els paràmetres necessaris per normalitzar i comparar totes les dades obtingudes. És precisament en aquest punt on fallen tots els estudis que al·leguen haver comprovat que l’homeopatia funciona, ja que un mal disseny experimental pot portar a resultats falsos, erronis.

Un Mar de Ciència | un bloc per l'alumnat de Gavà Mar que es ...
Mètode científic: el pas que falla en molts estudis que intenten validar l’homeopatia és el disseny experimental

Aquesta és la conclusió que s’obté en diverses metanàlisis d’un gran nombre d’estudis. Els mètodes científics utilitzats acostumen a ser poc rigorosos, massa complicats metodològicament o fets per científics amb dubtable credibilitat a causa de conflictes d’interessos o a la seva creença en l’homeopatia. Això també és notable amb el fet que hi ha més publicacions amb resultats que afirmen l’efectivitat de l’homeopatia en revistes favorables a les teràpies alternatives que no pas en editorials estrictament científiques.

Per altra banda, molts dels estudis que defensen resultats positius, és a dir que diguin que l’homeopatia funciona, acostumen a estar mancats d’estudis independents que els validin mitjançant la replicació. Ningú aliè a l’estudi els ha repetit per confirmar que els resultats són correctes. 

Té efectes residuals o nuls

Així i tot, els estudis més rigorosos demostren que l’homeopatia no té efectes, o té uns efectes beneficiosos residuals i pràcticament insignificants provocats per l’efecte placebo i el biaix de l’observador (els mateixos errors comesos pels científics). Aquest efecte placebo consisteix fonamentalment en un canvi en la percepció del pacient. Algú pren un producte homeopàtic creient que això li millorarà els símptomes i realment es produeix un canvi psicològic, un canvi en la percepció de l’individu de la seva pròpia condició. Emocionalment tindrà la sensació que es troba millor. Tot i això, la fisiologia i els processos patològics del pacient no han canviat, l’estat de la seva malaltia està com abans del tractament.

Placebo, Are You There? – Science-Based Medicine
Els efectes observats de recuperació d’una malaltia quan prens un medicament estan formats per l’efecte placebo, la curació natural deguda al sistema immunitari i al repòs, i finalment per l’actuació del medicament. Al cas de l’homeopatia no veuríem la secció vermella: no hi ha efectes específics

Amb relació a totes les dades exposades, cal afegir un factor molt important que és causa d’atribució de propietats curatives a l’homeopatia. Quan una persona està malalta canvia molts hàbits com podrien ser l’alimentació o l’activitat física. Aquesta persona alhora que pren homeopatia, també experimenta uns canvis en la seva vida quotidiana juntament amb la contínua acció del seu sistema immunitari que poden portar-lo a una eventual curació.

Falsa relació causa-efecte

Atribuir aquesta recuperació a l’homeopatia seria una fal·làcia post hoc, ja que realment no existeix una causalitat, l’homeopatia no ha curat al pacient, sinó que ho han fet altres factors que s’han ignorat o desconeixem. És només la percepció de l’individu que fa establir una falsa relació causa-efecte entre prendre el remei homeopàtic i curar-se. Que et curis havent pres homeopatia no implica que l’homeopatia t’hagi curat, de la mateixa forma que la instal·lació del sistema 5G no ha causat l’aparició del coronavirus. Simplement són coincidències.


Ja per acabar…

En conclusió, s’han trobat nombroses evidències que demostren que l’homeopatia en humans no té efectes, més enllà d’un molt petit efecte placebo i una millora de la percepció emocional del pacient. L’homeopatia és una pseudociència des de tots els aspectes discutits. Per tant, no es pot defensar l’ús de l’homeopatia des d’un àmbit mèdic, i mai en cap cas es pot substituir un tractament mèdic convencional per un tractament homeopàtic.  Tot i això, els remeis homeopàtics han d’estar mancats de toxicitat, és a dir que són innocus i per tant no han de suposar cap problema per a la salut sempre que s’utilitzin exclusivament com a un complement.

Per saber-ne més

NCBI Comparison of Veterinary Drugs and Veterinary Homeopathy: Part 1

NCBI Comparison of Veterinary Drugs and Veterinary Homeopathy: Part 2

NCBI Biological Properties and Bioactive Components of Allium cepa L.: Focus on Potential Benefits in the Treatment of Obesity and Related Comorbidities