Ens situem l’any 1922 a l’URSS. La crua guerra civil desencadenada per la revolució d’octubre està arribant a la seva fi. El desenvolupament de l’agricultura és vital per poder abastir un país que pateix greus mancances d’aliments. El futur agrari de l’URSS el guiaran els èxits o fracassos de dos joves, en aquest moment desconeguts. Serà Stalin, però, qui en sentenciï les conseqüències.

Però abans d’això, anem per parts i busquem com lligar aquesta dramàtica introducció amb la ciència.

Mutacions cromosòmiques

El DNA pot patir modificacions, és a dir, mutacions, com ja hem vist al passat article. Un tipus de mutacions consisteix en la modificació del nombre de cromosomes. Però, parlem-ne amb un exemple: els humans tenim 23 cromosomes de cada progenitor, això són 46 en total. Diem doncs, que tenim 2 jocs cromosòmics: som diploides.

Partint d’aquest punt, es poden patir modificacions en el nombre de cromosomes (és el cas de la síndrome de Down) o bé, en el nombre de jocs cromosòmics. Aquest últim cas és el de les plantes, com per exemple la patata que té 4 jocs cromosòmics, és a dir, és poliploide. Això proporciona moltes possibilitats per fer modificacions en plantes amb interès comercial, com ara obtenir síndries triploides sense llavor, quan la síndria és originalment diploide. De forma similar, es poden fer híbrids entre dues espècies diferents però properes.

Quin inconvenient pot tenir? L’esterilitat. Tots els organismes aconseguits seran estèrils, és a dir, no podran tenir descendència.

DNA planta

Karpechenko

Georgii Dmitrievich Karpechenko va ser un biòleg rus nascut l’any 1899. Es va graduar el 1922 a la Universitat Estatal d’Agricultura de Moscou i, ràpidament, va començar a treballar amb encreuaments de plantes. Va estudiar el rave (Raphanus sativus) i la col (Brassica oleracea) i va descobrir que ambdues espècies tenien 9 parells de cromosomes, i que aquests eren similars entre ells.

Simultàniament, Karpechenko es va assabentar d’uns estudis que proposaven que algunes espècies de plantes podrien haver-se generat a partir de la combinació dels cromosomes de dues espècies originals diferents. Aquests organismes que tenen diversos jocs de cromosomes d’espècies diferents se’ls anomena al·lopoliploides.

Què passaria si creéssim una planta amb l’arrel de rave i les fulles de col? Aquest cultiu seria molt profitós, ja que tant la part aèria com la subterrània serien comestibles, i es podria reduir la mancança d’aliment que s’estava patint en aquell moment a l’URSS.

Així que es van començar a fer tota una sèrie d’encreuaments entre rave i col que van acabar resultant en un organisme tetraploide, on 2 jocs cromosòmics eren de col i els altres 2 de rave. Però la cosa no acaba aquí, resulta que aquest organisme era viable i fèrtil! Som davant la primera nova espècie creada experimentalment: la Raphanobrassica.

Aquest esdeveniment va ser molt important científicament, però, en l’àmbit agrícola, va ser tot un desastre. La nova planta tenia fulles de rave i arrels de col, ni una part ni l’altra era aprofitable pel consum humà.

Karpechenko
Karpechenko

Lysenko

Per una altra banda, trobem un altre biòleg rus: Trofim Denisovich Lysenko. Va desenvolupar el lysenkisme, una teoria genètica que rebutjava la teoria de l’herència genètica sorgida dels estudis de Gregor Mendel, Sutton i Boveri. Aquesta teoria deia que la informació genètica es transmet mitjançant unes unitats (gens) localitzades als cromosomes.

Lysenko deia que aquestes teories eren idealistes, reaccionàries i burgeses. A més, també rebutjava la teoria de l’evolució de Darwin. Creia que els organismes no competien entre ells dins d’una població, sinó que s’ajudaven mútuament, i que uns morien per deixar viure els altres. També deia que transmetien els caràcters adquirits a la descendència, tal com deia Lamarck.

De la mateixa manera que Karpechenko, va intentar treballar amb la qüestió de l’agricultura de l’URSS. El 1928 va publicar un famós article sobre la vernalització, un procediment que consisteix a accelerar la floració d’una planta mitjançant un tractament de baixes temperatures. En realitat, aquest procés ja era conegut des de començaments del segle XIX i els resultats van ser manipulats. Així i tot, va acompanyar els seus estudis d’un discurs atacant la recerca científica en l’àmbit teòric, que, segons ell, no ajudava al poble soviètic.

Lysenko
Lysenko

La genètica a l’URSS

Stalin va quedar fascinat per Lysenko, el qual va seguir alimentant el seu discurs en contra de les teories genètiques vigents, que, segons ell, eren feixistes. En conseqüència, els genetistes soviètics que denunciaven la falta de base científica del lysenkisme van esdevenir enemics del poble, eren considerats espies i sabotejadors.

Les idees de Lysenko van assolir uns nivells d’influència política tan alts com per ser referenciats en discursos de Stalin i Molotov durant el 31è aniversari de la Revolució d’Octubre.

A partir d’aquest moment, Lysenko va experimentar un gran ascens i va passar a ocupar la Presidència de l’Acadèmia Nacional de Ciències Agrícoles. On l’any 1948 va fer un discurs titulat: “La situació de les ciències biològiques” que demanava la reestructuració de totes les institucions i ensenyaments de ciències per aplicar el lysenkisme i prohibir la genètica “occidental”. Feia anys, però, que les seves teories ja s’aplicaven a l’agricultura soviètica.

Des de l’any 1937, coïncidint amb la Gran Purga de Stalin va començar la repressió contra els científics contraris a Lysenko: va haver-hi destitucions, detencions, empresonaments, deportacions a Sibèria i centenars d’execucions de genetistes. Entre els genetistes represaliats, va haver-hi Karpechenko que va ser arrestat l’any 1940, i es creu que posteriorment condemnat a mort pels seus experiments catalogats d’antisoviètics.


Ja per acabar…

Després de la mort de Stalin el 1953, la comunitat científica soviètica va alçar la veu en contra de Lysenko amb manifestos signats per centenars de científics de gran renom denunciant la falsedat, la manca de validesa científica i els desastrosos resultats sobre l’agricultura del lysenkisme. No va ser però, fins al 1965 que Lysenko va ser finalment destituït, i l’URSS va iniciar el retorn a la genètica, que avui dia és un pilar de la biologia molecular.

En definitiva, Lysenko va endarrerir uns trenta anys les ciències biològiques, va provocar un gran estancament i deteriorament de l’agricultura soviètica, i va instrumentalitzar un dels atacs més greus que ha viscut la comunitat científica en tota la seva història.

Per saber-ne més

SpringerLink – Synthesis and sterility of raphanobrassica

Encyclopaedia Britannica –  Trofim Lysenko

Encyclopedia.com – Karpechenko, Georgii Dmitrievich