Fa menys d’un segle que la humanitat coneix els antibiòtics i les seves propietats. La possibilitat de tractar les infeccions bacterianes amb aquestes substàncies va ser un punt d’inflexió que provocà una disminució enorme de la mortalitat. Tant és així, que es considera que els antibiòtics convencionals han curat més malalties que tota la resta de fàrmacs coneguts combinats. Tanmateix, hi ha un problema: les resistències. Exacte, quan els antibiòtics no funcionin, què podrem fer?
El tema d’aquest reportatge ha estat escollit per un lector a través de les donacions. Informa-te’n i descobreix les recompenses!
Les resistències són la gran amenaça d’aquest segle
Els bacteris evolucionen ràpidament alhora que desenvolupen mecanismes que els ajuden a evitar l’acció dels antibiòtics. Si un bacteri sobreviu, es podrà reproduir fins que, eventualment, una població sencera esdevingui resistent. Com en tocar i parar, només aquells qui escapen, guanyen.
Imagina que compres un paquet de sis gots de vidre, tots amb diferents formes. Ara, un dia cauen a terra, i d’aquells sis, un no es trenca i queda intacte per seguir usant-lo. Necessitant més gots, tornes a comprar un altre paquet, però tornen a caure i, de nou, el que té la mateixa forma que abans no es trenca. Sense arribar a ser tan maldestres, si això es tornés a repetir, arribaria un punt en què tots els gots, sense voler-ho, tenen aquella forma més resistent a la caiguda. Potser per trencar-los serà necessari llençar-los més cops, o de diverses formes, o trobar altres maneres. Els nostres gots amb diferents formes bé podrien ser bacteris amb diverses mutacions, i els cops contra el terra, els nostres antibiòtics.
És important recalcar que aquest procés es veu propiciat per un abús innecessari dels antibiòtics. Un mal ús de la dosi durant un tractament o l’automedicació també poden afavorir l’aparició de resistències.
Les resistències auguren un mal futur
La realitat és que les resistències s’han convertit en una gran amenaça de salut pública al segle XXI. Cada cop s’estenen més els anomenats bacteris multiresistents, que presenten mecanismes per evitar gran part dels antibiòtics més comuns. Si la tendència es manté, es calcula que, cap al 2050, 10 milions de morts cada any seran conseqüència d’infeccions per bacteris resistents. Per posar-nos en perspectiva, el 2015 van morir 17,7 milions de persones per malalties cardiovasculars (i són la primera causa de mort en tot el món!).
La gran pregunta que et vindrà al cap és…
I per què no fem més antibiòtics?
Gran part de les classes d’antibiòtics s’han obtingut d’escanejar els compostos que es troben en mostres i medis on viuen bacteris. Així deduïm que els bacteris d’una determinada espècie produeixen antibiòtics per atacar als d’altres espècies. En un hàbitat on hi ha competència per la supervivència, produir un antibiòtic que mati al competidor és un avantatge.
Per exemple, si prenem una mostra de terra, trobarem que hi ha fins a 5.000 espècies de bacteris diferents per gram! És clar, allà esperaríem trobar molts antibiòtics diferents. Tanmateix, hi ha un problema i és que només l’1% de les espècies presents es poden cultivar amb els mètodes convencionals. Dit d’una altra manera, d’aquelles 5.000 espècies, només en podem aïllar i fer créixer a voluntat unes 50. Així, només els antibiòtics produïts per aquelles 50 seran accessibles. I dins d’aquestes, potser alguna no produeix els del nostre interès, o no es poden obtenir. És molt limitat!
Per tant, hi ha una potencial font de nous antibiòtics en molts hàbitats si es desenvolupen tècniques per aïllar i analitzar aquelles espècies inaccessibles.
Però per superar aquest problema, cal més imaginació. Analitzem algunes estratègies…
Dissenyar nous fàrmacs també és una opció
Trobar nous antibiòtics naturals està molt bé, però també hi ha altres punts de partida. La modificació i millora d’antibiòtics ja usats pot ajudar a potenciar el seu efecte, evitar els mecanismes de resistència o fer que ataquin a més espècies. Nous materials, com ara les nanopartícules, també poden actuar, per exemple, per millorar l’arribada de l’antibiòtic al punt d’acció.
Inhibir les resistències
Es poden desenvolupar fàrmacs que inhibeixin el mecanisme de resistència. D’aquesta manera, el bacteri resistent tornaria a ser sensible a l’acció de l’antibiòtic. D’altra banda, es pot intentar frenar l’expansió de la resistència entre els individus d’una població a través de diversos mecanismes.
L’enemic del nostre enemic… és el nostre amic!
Els virus poden matar bacteris! Hi ha espècies de virus que produeixen infeccions en bacteris. Aquests virus es coneixen com a bacteriòfags. Teràpies amb l’ús de bacteriòfags o alguns dels seus components, que ataquen i maten els bacteris, són una estratègia a considerar en un futur. La idea seria com utilitzar gats perquè es mengin els ratolins que puguin haver-hi a casa. Així doncs, els bacteriòfags o els seus components identificarien el bacteri que infecta i el matarien. Tanmateix, cal més desenvolupament per abordar possibles resistències i obtenir una major seguretat i control en les teràpies.
Podríem prevenir les infeccions amb vacunes
Les vacunes ajuden a evitar les resistències perquè prevenen les infeccions. Si no hi ha infeccions, es redueix el nombre de casos i no cal tractar amb antibiòtics. Però per fer això, primer s’ha de conèixer bé com la vacuna afectaria el creixement del bacteri i com això afecta el nostre sistema immune i als nostres propis microbis. Una vacuna efectiva requereix el coneixement en profunditat de les interaccions hoste-patogen.
Una altra estratègia relacionada seria l’ús d’anticossos. Com a ajudants, no només servirien per atacar el bacteri, sinó per neutralitzar toxines o potenciar l’acció d’un antibiòtic.
El sistema immune i la microbiota
Hem de recordar que el nostre cos té més bacteris que cèl·lules humanes pròpies. El benestar de la nostra microbiota, així com la interacció amb el nostre cos, pot afectar les infeccions bacterianes. Cuidar la salut de la microbiota podria resultar més efectiu per protegir-nos del que ens pensem.
Paral·lelament, és molt important tenir en compte quins desequilibris tenen lloc en el nostre organisme durant les infeccions. És sobretot el sistema immune qui s’encarrega de guardar i lluitar pel nostre cos. En aquest sentit, estratègies que potenciïn i dirigeixin la seva acció són un possible punt de partida.
La teràpia de RNA
Si considerem que el DNA és el programa sobre el qual tot ésser viu treballa, els RNA serien les instruccions que se’n deriven. Entre aquests, els sRNA s’encarreguen de regular diverses accions microbianes, com podrien ser la virulència i les resistències. Per tant, si es bloqueja l’acció d’aquests sRNA, és possible debilitar el bacteri i les seves funcions. A més a més, aquesta estratègia seria molt específica, perquè cada bacteri té els seus sRNA propis. La famosa tècnica CRISPR-Cas9 també podria aplicar-se en aquesta estratègia!
Ja per acabar…
El principal repte de les noves estratègies és més aviat econòmic, no científic. Els problemes tenen a veure amb les inversions i regulacions que impliquen el desenvolupament d’una nova teràpia, on normalment hi ha alta probabilitat de fallar. És a dir, no manca innovació, sinó desenvolupament.
És per això que hi ha poques estratègies innovadores en desenvolupament clínic tot i la varietat d’aproximacions bàsiques potents. D’aquí la necessitat de desenvolupar noves regulacions, proves clíniques i ajudes, així com col·laboracions.
Per últim, per tal d’evitar el desenvolupament de resistències i l’expansió dels bacteris resistents, també cal millorar les mesures de prevenció i control. I d’això, és possible que el coronavirus ens hagi ensenyat alguna cosa.
Per saber-ne més
Journal of Infectious Diseases – Future Antibacterial Strategies: From Basic Concepts to Clinical Challenges
La Hiperactina – FAGOTERAPIA: ¿alternativa a los antibióticos?
Naukas – Resistencia a antibióticos, un problema en aumento
