Aquesta setmana se’ns ha encongit el cor als amics i amants de la biologia molecular. La persona de la qual parlaré va ser deixebla de Severo Ochoa durant els anys seixanta i ha impulsat la bioquímica i la biologia molecular a Espanya. Sí, em refereixo a Margarita Salas Falgueras que ha mort a Madrid aquest dijous 7 de novembre a l’edat de vuitanta anys.

En les següents línies vull presentar-te les seves fites més significatives i el llegat que ha deixat a la comunitat científica durant tots aquests anys.

Primers anys com a estudiant

Margarita Salas Falgueras va néixer el 30 de novembre de 1938 a Caneiru, un poble costaner d’Astúries. Durant la seva època universitària va conèixer a Severo Ochoa, bon amic del seu pare. Ochoa va ser investigador espanyol molt reconegut, guanyador del Premi Nobel de Medicina l’any 1959 per estudis relacionats amb la síntesi d’àcids nucleics.

Un cop acabada la carrera de Ciències Químiques amb especialització de Bioquímica va voler començar el doctorat. En aquella època les dones no eren considerades vàlides per la investigació. Segurament, si no hagués estat per la carta de recomanació de Severo Ochoa, Alberto Sols no l’hauria acceptat al seu laboratori per fer la tesi doctoral.

Allà va fer-hi estudis sobre el metabolisme de carbohidrats. Al laboratori de Sols hi va conèixer també el que seria el seu futur marit, Eladio Viñuela, que també estava fent la seva tesi doctoral. Això va fer que molts companys la tractessin com “la mujer de Eladio”, fent-la invisible en un món científic d’homes.

Deixeble d’Ochoa a la ciutat que mai dorm

Margarita i el seu marit van fer treball postdoctoral al laboratori d’Ochoa a la Universitat de Nova York on treballaven en departaments separats perquè segons Ochoa: “almenys practicarien anglès“. Les seves investigacions es van basar fonamentalment en l’estudi de la transcripció d’ARN missatger en diferents condicions i organismes.

Severo Ochoa mai la va discriminar per ser dona, sinó que la tractava com una persona més. Aquells tres anys postdoctorals amb Ochoa van ser els millors, segons explica la mateixa Margarita Salas: “No només ens va ensenyar la biologia molecular que desenvoluparíem i explicaríem a Espanya sinó també el seu rigor experimental i el seu entusiasme per la recerca“. 

Margarita Salas al European Inventor Award d’enguany.

Projecte de recerca independent amb el bacteriòfag ø29

Margarita va tornar a Espanya, on va decidir impulsar el seu propi grup de recerca el setembre de 1967 sobre el bacteriòfag Ø29 de Bacillus subtilis. Al principi va començar aquest projecte junt amb Eladio, però al cap d’uns anys van decidir separar els seus camins en la investigació. Margarita va seguir amb el fag ø29 de forma independent i intentant deixar de ser d’una vegada per totes “la mujer de Eladio”.

Primer de tot va decidir caracteritzar el virus, ja que n’hi havia poca informació. Estudiants predoctorals van començar a unir-se al grup i van fer aquestes investigacions. Van aïllar i caracteritzar la RNA polimerasa del fag, descobrir gens sensibles a certs factors ambientals i mapar-los. El que personalment m’ha semblat més interessant: van ser els pioners en la utilització d’enzims de restricció a l’Estat Espanyol. Més descobriments van anar sorgint com l’aïllament del DNA del virus que, per sorpresa, no era lineal sinó circular.

L’any 1977 el laboratori es va moure a la seva localització actual, al Centre de Biologia Molecular “Severo Ochoa” al CSIC. Aquí l’estudi ja es centra fonamentalment en els mecanismes de control de la replicació i transcripció de l’ADN del Ø29. Un dels seus descobriments més importants va ser la caracterització de la DNA polimerasa del fag Ø29. Va compaginar la seva investigació sent professora ad honorem de Genètica Molecular a la Facultat de Química de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) (1968-1992).

Margarita Salas nombrada doctora honoris causa per la UNED.

Premis i reconeixements

Ha estat la primera dona espanyola a ingressar a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Forma part de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Des d’aquest òrgan ha fet grans contribucions com introduir termes científics que s’utilitzen a la societat espanyola. L’any 2016 va inaugurar la XVII Escola de Biologia Molecular Eladio Viñuela en la que ella mateixa dirigia en els cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. És doctora honoris causa per 12 universitats espanyoles.

Ha rebut nombrosos premis com el Premi Nacional d’Investigació Santiago Ramón y Cajal (1999), la Medalla d’Or del Principat d’Astúries (1997), la Medalla d’Or de la Comunitat de Madrid (1998), la Medalla d’Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (2003), la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi (2003), la Medalla d’Honor de la Universitat Complutense (2005) i la Medalla d’Or del Mèrit al Treball (2005).

Entrevista feta per la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) l’any 2018.

Un referent del segle XX per la biologia molecular

Margarita Salas ha dedicat 52 anys a la recerca: 7 com a estudiant predoctoral i postdoctoral i 45 com a investigadora independent treballant amb el fag ø29. També ha dedicat 23 anys a la docència, on molts dels seus estudiants han acabat al seu laboratori i dirigint els seus propis laboratoris. Tot i que fós discriminada pel seu entorn laboral mai va deixar de fer el que més li agradava. Fins i tot durant aquests últims anys de vida ha seguit dirigint el seu propi laboratori i fent algunes classes magistrals a la UCM, cosa que ha fet que actualment hagi passat d’estar discriminada per ser dona a estar-ho per l’edat.

Des d’aquest blog volem donar el condol a tots els familiars i amics per la seva pèrdua. Recordarem a Margarita Salas com una figura molt important en la biologia molecular del segle XX i també com un referent i exemple de superació per totes les joves que es vulguin obrir un camí en la recerca.


Per saber-ne més

Centro de Biologia Molecular Severo OchoaCV

Jot DownEntrevista a Margarita Salas per Bárbara Ayuso

Annual Reviews40 Years with Bacteriophage ø29