El final del curs lectiu, l’augment de les temperatures… L’estiu ja ha arribat! Aquesta estació ens porta moltes coses relacionades amb la ciència: els gelats, la calor, els miratges… Avui, però, parlarem d’un parell de temes que ens afecten a les persones concretament, a escala poblacional i personalment.

L’augment de la temperatura global

Ja fa uns quants anys que anem rebent notícies sobre l’escalfament global, i és que actualment consisteix en una de les preocupacions principals mundials. Els Objectius del Desenvolupament Sostenible contemplen la reducció d’aquest de cara a l’any 2030, però nombrosos estudis ens indiquen que aquest no és només cada cop més evident, sinó que pot afectar-nos psicològicament de manera directa.

Des d’un rècord de temperatures a la regió de Sibèria (38 °C, 17/6/2020) causada per una onada de calor, passant pel desgel dels pols, fins a l’augment de transmissió de malalties infeccioses com la malària, l’escalfament global és una gran amenaça. Tot aquest problema, però, s’agreuja a l’estiu, on les temperatures pugen significativament.

Temperatura mitjana anual, calculada a partir de dades terrestres i oceàniques

Els efectes de la calor

Com es pot esperar, la calor té un gran ventall d’efectes en una persona. Un concepte que podem establir de base és el de l’homeotèrmia, que és la capacitat d’un organisme de controlar la seva temperatura interna a través de diferents mecanismes. En el cas dels humans, aquest fet es troba regulat principalment per la glàndula tiroidal, situada al voltant de la tràquea.

Aquesta glàndula disposa concretament dels mecanismes per augmentar la temperatura corporal. Mitjançant l’alliberament de les hormones tiroidals, aquestes afecten el sistema cardiovascular. Elevant el ritme del batec cardíac i la seva força, s’indueix la respiració cel·lular (obtenció d’energia) i l’activitat muscular. Aquests factors són de gran utilitat per escalfar el nostre cos en situacions d’ambients freds.

Tot i això, l’exposició a temperatures altes, amb la consegüent deshidratació, porta el cos a la necessitat de refredar-se. Per fer això, el cos també té molts mecanismes. Amb tot, un dels recursos més coneguts per la disminució de la temperatura és la suor. Però, a part dels mites que puguin circular, ja saps què és la suor?

Suar

L’origen de la suor

La suor és un líquid secretat en diversos grups d’animals que té una funció de controlar la temperatura corporal, és a dir, de termoregulació. De la mateixa manera que la glàndula tiroidal, la suor pot modificar la temperatura per tal que el nostre organisme es trobi en les condicions ideals per funcionar.

Durant el procés de sudoració, podríem distingir dos tipus de suors: aquelles provinents de glàndules apocrines, o aquelles provinents de glàndules eccrines. Mentre que les glàndules apocrines es troben en aquelles zones amb fol·licles pilosos (aixelles, mugrons, genitals), les glàndules eccrines es troben distribuïdes per tot el cos. Aquestes darreres són les responsables de la secreció de suor en condicions d’altes temperatures.

Tot comença quan l’hipotàlem detecta els canvis de temperatura a través de les neurones termosensibles. Aquests canvis provenen dels receptors tèrmics a la pell, que avisen de canvis de temperatura, sigui deguts al clima o a l’exercici físic. A partir d’aquí, l’hipotàlem envia un seguit de senyals a través dels nervis cap a les glàndules sudorípares.

Anatomia d’un fol·licle pilós, amb la glàndula apocrina a la part dreta de la imatge

Una mescla variada de compostos

Un cop les glàndules s’han activat, aquestes regulen un procés de transferència d’energia. Amb això, permeten escalfar l’aigua de la cèl·lula fins que transpira pels conductes sudorípars. En arribar a la superfície de la pell, aquesta entra en contacte amb l’aire. A partir d’això, la suor s’evapora, refredant el nostre cos.

Així i tot, la suor no està composta únicament d’aigua. Encara que més del 99% d’una gota de suor sigui líquida, també hi podem trobar una gran diversitat de compostos. Aquests, s’haurien evaporat juntament amb l’aigua, o els hauria arrossegat durant el seu pas pels conductes. Els principals compostos són sals minerals, àcid làctic i urea.

Així doncs, en contenir urea, la nostra suor és similar a l’orina que secretem? Més o menys, però ara no eviteu fer esport per no suar! Ambdues estan formades bàsicament per aigua amb diferents compostos, entre ells la urea. Mentre que una serveix per eliminar productes de rebuig, l’altra serveix per refredar el cos. Durant un dia normal, es poden arribar a perdre fins a 14 litres d’aigua només a partir de la suor, així que és summament important anar bevent aigua durant el dia!

Una olor peculiar

Com s’ha comentat anteriorment, la suor consisteix de diferents compostos dissolts en aigua. L’estigma principal que s’ha endut aquest fluid és gràcies a la seva olor, que també pots notar que depèn de cadascú. Com és això, si essencialment està formada pels mateixos components? Això és degut al fet que els responsables de la mala olor de la suor són els bacteris que conviuen a la superfície de la nostra pell.

Aquests bacteris viuen especialment en les regions amb glàndules apocrines, i prenen aquestes molècules dissoltes a la suor com a aliment. Un cop digerides i transformades, s’alliberen a l’exterior, provocant aquesta olor corporal. Aquest, llavors, depèn dels diferents bacteris, però també d’altres factors, és clar, genètics.

Durant l’anàlisi de diferents gens i mutacions de cèl·lules epitelials, es va descriure una mutació al gen ABCC11. Aquest gen s’encarrega de la producció d’una proteïna de transport. Tot i això, aquesta mutació concreta es va relacionar amb el tipus de cera d’orella i l’olor corporal de les glàndules apocrines. El 2% de la població que la conté (essencialment, de l’Est Asiàtic), no produeixen cera d’orella ni aquestes substàncies aprofitables per la microbiota epitelial. Dit d’una altra manera, suen sense fer mala olor i no se’ls tapen les orelles.

Prevalença de la mutació segons la regió. Es pot veure que a l’Est Asiàtic tenim més percentatge blanc (mutació) que de negre (normal).

Ja per acabar…

Després de recollir una gran varietat de dades que es remetien al segle XIX, un grup de recerca de la Universitat de Stanford va determinar que, a causa dels canvis mediambientals, la temperatura corporal mitjana havia disminuït 0,44 °C en prop de 160 anys!

Amb les possibles conseqüències de salut que pugui comportar aquest fet, el nostre futur immediat ens ensenya a prendre sempre el màxim nombre de precaucions: recordeu hidratar-vos correctament, evitar el contacte solar directe i limitar l’activitat física en hores de sol.

Per saber-ne més

Departament de SalutCop de calor

Discover Body Olor, Asians, and Earwax

Healthline Forget 98.6°F. Humans Are Cooling Off