Després del canvi d’hora, la vida té un altre color. Surts de la feina a mitja tarda, et poses a caminar pel carrer fins que…atxum! Un esternut. I un altre. I un altre. Aixeques els ulls, veus una pluja de flors de plàtan i invoques la teva maledicció anual cap a les al·lèrgies. Per què et passa això?

Posem nom a les coses

Abans de parlar sobre què ens provoca les al·lèrgies, els diferents tipus i altres preguntes que puguis tenir, cal matisar alguns conceptes amb què és natural tenir confusions. Quina diferència hi ha entre una al·lèrgia i una intolerància?

Una intolerància és una reacció produïda quan el nostre organisme és incapaç de processar o digerir un compost, normalment, dins d’un aliment. Els símptomes més comuns són digestius (nàusees, vòmits, inflor i diarrea), però també es pot manifestar d’altres maneres com ara problemes dermatològics, migranyes o efectes hormonals. L’efecte, doncs, és purament metabòlic i pot tenir efecte en la nostra vida diària sense ser extremadament perillós.

Una de les intoleràncies més comunes és la intolerància a la lactosa (una proteïna abundant de la llet), produïda per un dèficit enzimàtic de lactasa a l’intestí prim.

D’altra banda, una al·lèrgia és una reacció que provoca el nostre propi organisme quan reconeix una substància (al·lergen) que identifica erròniament com una amenaça. Davant d’això, s’activen una sèrie de mecanismes que deriven en la simptomatologia clàssica: enrogiment, erupcions i llagrimeig en els estadis menys violents. Així i tot, aquestes reaccions poden arribar a produir problemes respiratoris greus o l’anomenat xoc anafilàctic, que pot provocar la mort.

Com hem arribat fins aquí?

Les al·lèrgies no són un fet puntual i aïllat. S’aproxima que al voltant d’un 20% de la població mundial pateix rinitis al·lèrgica (reacció a la pols o el pol·len) i un percentatge similar a la dermatitis atòpica (reaccions a la pell). Un 6% de la població és al·lèrgica a algun aliment, sent les al·lèrgies a la llet, els ous, els fruits secs, la fruita, el peix i el marisc el 90% dels casos registrats.

Així doncs, una al·lèrgia és quelcom que li pot passar relativament a tothom. I ja hem vist que no existeix un sol tipus d’al·lèrgia; cadascú pot reaccionar de manera diferent i inesperada davant de certs al·lèrgens. L’explicació, com en tants altres casos, la trobem en la infinita diversitat de cada persona.

El sistema immunitari

Com hem explicat abans, una de les principals diferències entre una intolerància i una al·lèrgia és que en la segona hi participa el sistema immunitari. Però, ja saps què és? Per dir-ho ràpid, és el sistema d’estructures (cel·lulars i no cel·lulars) i processos que s’encarreguen de defensar-nos de tot allò que pugui atacar el nostre organisme. Tot i que sigui el nostre sistema de defensa, això no l’eximeix de tenir els seus petits problemes…

El sistema immunitari té una pila de cèl·lules, proteïnes i processos que estaríem tota una vida per investigar-los! El que ens ateny ara, però, és que en ser una eina del nostre organisme està programada pels factors genètics i ambientals amb els quals convivim. Per aquesta raó, diversos estudis vinculen l’auge de persones afectades per al·lèrgies en països desenvolupats amb factors com l’augment de la contaminació o les bones condicions higièniques, ja que, així el nostre sistema immunitari està menys entrenat i reacciona en un grau més alt als estímuls no nocius.

Hi ha qui podria argumentar que, en lloc d’“estacions de desinfecció”, s’haurien d’instal·lar “estacions d’infecció” per habituar el nostre cos al contacte als gèrmens per fer-nos més forts.

La Joana és al·lèrgica al pol·len

La Joana ha sortit a passejar aprofitant aquest sol de migdia tan bo que fa. Baixant per Passeig de Sant Joan, rep de mica en mica el pol·len dels plataners a la pell o, fins i tot, dins les mucoses del nas. En aquest moment, la maquinària defensiva s’activa tal com ens va explicar en Víctor en el cas del càncer o la Cèlia amb el seu conte. Lectures obligades per entendre el que ens ve a sobre a continuació!

A grans trets, la primera resposta consisteix en la captació de l’antigen per part de les cèl·lules presentadores d’antigens (CPA). Aquestes el digereixen, l’exposen a la seva membrana cel·lular i, tal com diu el seu nom, el presenten als limfòcits B, que produiran la molècula per excel·lència de les al·lèrgies, la immunoglobulina E (IgE).

En aquest procés anomenat sensibilització, les IgE activen la resposta de mastòcits i basòfils, cèl·lules que alliberaran substàncies com la histamina, les prostaglandines o factors atraients d’altres cèl·lules per tal de multiplicar la resposta. Aquesta resposta accelerada (10-20 minuts) és la que ens provoca els símptomes de picor, inflor, esternuts i llagrimeig. La Joana, però, portava per sort un antihistamínic per contrarestar aquests símptomes i poder seguir amb el seu dia sense problema.


Ja per acabar…

Més enllà de considerar l’anafilaxi com una possibilitat remota (entre el 0,05% i el 2%), no és tan estrany viure preocupat per si seràs al·lèrgic al teu proper plat. Per això, existeixen les proves cutànies per al·lèrgies, on s’estudien les reaccions a diferents al·lèrgens per poder anticipar-se a qualsevol reacció indesitjada. En aquest test, s’apliquen una diversitat de substàncies al·lergògenes de manera subcutània a l’avantbraç (normalment) i s’espera els 20 minuts de rigor per observar si s’hi produeix cap reacció. Els més habituals són tests per comprovar la reacció a verí d’abella o la penicil·lina, encara que també pot estar receptada per un professional en el cas de considerar altres reaccions.

Així doncs, si tu mateix o alguna persona propera té alguna al·lèrgia: no pateixis, és relativament normal. N’hi ha de molts tipus i es poden mantenir sota control, sempre que es detectin a temps…

Per saber-ne més

Canal Salut – Al·lèrgies

Fundación BBVA – Mecanismos de las reacciones alergicas

Viquipèdia – Al·lèrgia