El canvi climàtic és un dels grans problemes que enfronta la humanitat i possiblement serà el més determinant de tota la nostra història. Aprendre a fer un bon ús dels recursos i canviar el sistema de producció i de consum són estratègies clau per millorar la nostra convivència amb el planeta, sempre en conversa amb el desenvolupament científic. Tanmateix, de totes les idees que han anat sorgint en les últimes dècades, un no esperaria que reviure espècies extingides pogués tenir-hi res a veure.
Això mateix s’ha proposat Colossal Biosciences, una empresa dels Estats Units que té l’objectiu de recuperar i mantenir ecosistemes tot revivint espècies que ja no existeixen. Definitivament, ciència ficció a l’abast de la nostra era.
“La ciència-ficció no és una cosa menor. I no és només, ni especialment, l’Enterprise, Star Wars o les tropes de l’espai. Significa experimentar amb la imaginació, respondre preguntes que no tenen resposta. Implica coses molt profundes, que cada viatge és irreversible…”
Ursula K. Le Guin
La pèrdua de biodiversitat és un problema colossal
Un dels grans problemes del canvi climàtic, causat principalment per l’acció humana, és la pèrdua de la biodiversitat. Les espècies d’un ecosistema són agents crucials en el manteniment i funcionament d’aquest, i són de vital importància en la mesura que permeten un continu reciclatge i generació dels recursos naturals, que els humans també consumim. Cada indret del planeta i els seus ecosistemes formen part d’un tot que permet les condicions perquè la vida a la Terra existeixi tal com la coneixem.
L’alteració i explotació dels ecosistemes trunca els processos que fan naturalment, perquè les espècies que en formen part es veuen afectades i, en el pitjor dels casos, extingides. Com peces d’un dòmino, les fitxes cauen una darrera de l’altra. Alhora, s’ha de considerar que cada espècie és el resultat de centenars de milers d’anys d’evolució, en què s’han anat adaptant a un ecosistema i condicions concrets. Si una població no pot fer cara a condicions adverses, és natural que s’extingeixi i altres poblacions sorgeixin o s’hi adaptin. Però l’extinció a causa de la mà humana és un procés artificial que trenca una cadena evolutiva de milions d’anys.
Conceptes colossals per solucions colossals: la desextinció
Així doncs, es podria pensar que si d’alguna manera aconseguim recuperar espècies extingides –per culpa de l’acció humana– perquè tornin als seus ecosistemes i contribueixin al seu correcte funcionament, podríem minorar part del problema. Aquesta és la idea de Colossal Biosciences, que s’ha apropiat del concepte de desextinció per fer-ne d’ell la seva bandera.
La desextinció, tal com defineix la Viquipèdia, no seria més que “el procés de generació d’un organisme que s’assembla o és una espècie extinta”. Això s’assoliria a través de tècniques com la clonació, l’edició genètica i la cria selectiva. Per Colossal Biosciences, la desextinció va més enllà d’aquesta definició “simplista” –com ells mateixos ho expressenposen:
(…) la desextinció va sobre unificar la biodiversitat del passat amb les innovacions del present en un esforç per crear un futur més sostenible.
L’empresa, de fet, afegeix una sèrie de trets al seu concepte particular de desextinció. Per fer un organisme que no només s’assembli a una espècie extinta, sinó que també sigui genèticament similar, s’han de recuperar gens perduts en el llinatge de les espècies i claus en la seva adaptació a un ecosistema particular; és a dir, crear, mitjançant mètodes d’enginyeria genètica, organismes resistents a condicions adverses (com ara infeccions) i estimular la seva adaptabilitat en un context de canvi climàtic, escassetat de recursos i malalties.
Amb un objectiu tan noble i amb una campanya mediàtica que els ha suposat milions des de la seva fundació, aquesta empresa va trepitjant fort.
Ambicions colossals
Colossal Biosciences neix l’any 2021 com una start-up ideada i impulsada pel doctor i professor George Church i l’emprenedor Ben Lamm. George Church era ja un professor de genètica a Harvard amb gran recorregut en estudis de genòmica, una figura molt important en el camp. Durant molts anys, la idea de recuperar animals com els mamuts era tan sols un somni que no captava finançament suficient. Però l’any 2019, l’empresari Ben Lamm va contactar amb ell i la llavor del mamut va quedar plantada. Amb Lamm com a CEO, aquesta companyia va néixer amb una inversió inicial de 15 milions de dòlars de diversos contribuïdors, que es diu aviat. El mateix Dr. Church va arribar a afirmar que sis anys eren suficients pels seus objectius.
Colossal com és la fita, l’honestedat ha d’anar sempre pel davant. L’estratègia no és clonar o copiar espècies extintes al 100%. I el motiu és ben simple: avui en dia és impossible recuperar o sintetitzar el genoma complet –que no parts– d’una espècie extinta. El pla és més aviat la recuperació de característiques específiques de les espècies d’interès per tal de generar organismes semblants a partir dels parents evolutius vius més propers. És a dir, un organisme que en la mesura del possible sembli i sigui l’espècie extinta, i sempre que no es pugui recórrer al parent més proper. Afirmar si és o no l’espècie extinta és ja una qüestió filosòfica, diguem-ne un vaixell de Teseu evolutiu.
Postrada com l’única companyia del mercat dedicada a la desextinció com a estratègia per pal·liar els efectes del canvi climàtic, l’objectiu principal de Colossal Biosciences és actualment la desextinció del mamut llanut (Mammuthus primigenius) –en realitat, un elefant resistent al fred. Però també tenen projectes per recuperar el tigre de Tasmània (Thylacnius cynocephalus) –caçat fins a la mort l’any 1936– i el famós dodo (Raphys culcullatus) –habitant de l’illa de Maurici i extint al segle XVII.
Quin sentit té desextingir el mamut?
El mamut llanut és una espècie que no requereix presentació. Malauradament, fa 10.000 anys que va quedar extinta, amb algunes poblacions vestigials aïllades que daten de fins 4.000 anys enrere (en hàbitats aïllats dels humans).
Hi ha dos fets que justificarien l’interès en desextingir-lo. Per un costat, està el perill que suposa la descongelació del permagel a l’Àrtic i el consegüent alliberament d’ingents quantitats de CO₂. D’altra banda, els elefants asiàtics (Elephas maximus) es troben en perill d’extinció per l’acció del virus de l’herpes i per la mà humana que destrossa els seus hàbitats. De fet, l’elefant africà també ho està.
El nou mamut entraria en escena per donar una nova oportunitat a l’elefant asiàtic proporcionant-li els ecosistemes freds de l’Àrtic com a nova casa, allunyada dels humans (és clar, ja com a mamut). A més a més, les poblacions de mamuts contribuirien a regenerar les tundres siberianes i ajudarien a eliminar arbres per recuperar les herbes pròpies d’aquests ecosistemes. Aquestes mateixes herbes reduirien l’acumulació de temperatura al sòl i disminuirien el risc de descongelació del permagel. Les tecnologies aplicades per reviure el mamut, alhora, també ajudarien a preservar poblacions d’elefants.
Ja per acabar…
Sobre el paper tot està molt clar, sobre l’orella sona a ciència-ficció. Immediatament pensem en Parc Juràssic, tot i que els dinosaures són un altre tema ben complex.
Arribats a aquest punt, al teu cap deuen estar venint moltes preguntes: com es faria tot això? Malgrat que sigui possible, realment hem de fer-ho? És ètic? Bé, per a algunes preguntes encara hem de pensar-hi una mica, però la realitat és que, tecnològicament, sí que ens anem apropant a fer-ho possible. Al següent article, però, t’explicaré com i amb quins mètodes pretén Colossal Biosciences retornar els mamuts a la vida.
Per saber-ne més
Colossal Biosciences – De-extinction
Nature Briefing – Will these reprogrammed elephant cells ever make a mammoth?
Naukas – Hacia la desextinción del mamut
Imatge 1: extreta de Harry Burrell, Public domain, via Wikimedia Commons
Imatge 2: extreta via Wikimedia Commons
