Aquesta setmana s’està celebrant a Madrid la cimera de l’ONU per la crisi climàtica. Tant si s’aconsegueix frenar l’escalfament del planeta (esperem que sí) com si no, està clar que hi haurà moltes coses que hauran de canviar. La població mundial augmenta any rere any i, per tant, la societat en global s’haurà d’adaptar a nous hàbits més sostenibles i eficients.

Un bon exemple d’això és l’alimentació. Tal com vaig comentar en un article anterior, l’agricultura i la ramaderia generen el 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Davant d’aquesta dada, està clar que cal buscar noves fonts de proteïna per les futures generacions. I és precisament aquest el tema d’aquest reportatge.

Principals fonts de proteïna

Les proteïnes estan formades per 20 aminoàcids diferents. D’aquests, aproximadament la meitat no es poden sintetitzar en el metabolisme, per la qual cosa s’han d’ingerir amb la dieta. Aquests reben el nom d’aminoàcids essencials. Només que se n’esgoti un, algunes proteïnes ja no es podran fabricar, fet que afectarà el rendiment normal de l’organisme.

Per tant, a l’hora d’analitzar diferents fonts de proteïna, cal tenir en compte la quantitat i el tipus d’aminoàcids que conté. Això es coneix amb el nom de valor biològic. Una font de proteïna té un alt valor biològic quan conté de molts aminoàcids essencials i en prou quantitat per suplir les necessitats diàries.

Com a norma general, els productes amb més valor biològic són d’origen animal. Para-t’hi a pensar: carn, peix, ous, formatge, iogurt, etc. Tots ells en tenen un contingut molt més elevat que els vegetals, però, alhora, també és veritat que tenen més greixos saturats.

Tanmateix, hi ha molts productes vegetals rics en proteïnes, com ara els cacauets, les ametlles, les llenties i la soja. Però no deixen de tenir baixos valors biològics. Una alternativa a la proteïna animal és, doncs, prendre’n alhora diferents que es complementin. És imprescindible que el consum sigui simultani, ja que els aminoàcids no s’emmagatzemen, sinó que s’eliminen quan no es necessiten.

Valors biològics

Els insectes com a alternativa

Menjar insectes no és cap novetat, ja que els nostres avantpassats ja ho feien. Els humans estem evolutivament preparats per digerir la trehalosa, un sucre molt abundant en els insectes i els fongs. Per tant, el fet que avui en dia encara conservem aquest mecanisme digestiu vol dir que podem tolerar-los sense cap mena de problema. Els beneficis de substituir bona part dels productes animals per insectes són múltiples:

  • Tenen valors biològics semblants o superiors a la carn, i sense greixos saturats.
  • Creixen ràpidament i gasten menys recursos que els animals de granja.
  • Suposen un estalvi econòmic pel productor i pel consumidor.

Insectes

No obstant això, som molts (i m’hi incloc) els que ens fa angunia tenir un plat ple de grills sobre la taula. És per això que les empreses estan començant a oferir els insectes en formes que són més agradables a la vista i insípides. En són bons exemples la farina de saltamartí i les patates fregides d’escarabats.


Ja per acabar…

La veritat és que tots nosaltres ja mengem insectes habitualment. S’estima que cadascú ingereix involuntàriament 1 kg d’insectes a l’any. Podem destacar les larves d’abella a la mel, els cucs dins les hortalisses i tota mena d’insectes que entren a les cadenes de producció dels productes que trobem al supermercat.

Per saber-ne més

La Vanguardia – Comer insectos para ayudar al planeta: la visión de los nutricionistas

The New York Times – Why Aren’t We Eating More Insects?

Foodspring – Alimentos ricos en proteínas