• Títol del llibre: Evolución Humana. Prehistoria y origen de la compasión
  • Autor/a: Roberto Sáez
  • Editorial: Almuzara
  • Any de la primera edició: 2019
  • Premis a l’autor: Premi com a millor blog d’Innovació, Ciència i Tecnologia en la XII edició dels premis 20Blogs
  • Camp científic: Evolució, antropologia
  • Idiomes disponibles: només castellà

Avui et parlarem sobre el llibre Evolución Humana. Prehistoria y origen de la compasión humana del divulgador científic Roberto Sáez (@robertosaezm). Enginyer industrial de formació, però format també en antropologia, l’autor és un apassionat i expert de l’evolució humana, cosa que es veu en les seves aportacions en llibres, revistes i conferències. La seva tasca divulgadora s’ha centrat des del 2014 en el blog NutcrackerMan.com

Partint de preguntes com “Els nostres ancestres s’ajudaven entre si?” o “Quan vam començar a enterrar els nostres morts?” aquest llibre construeix un relat que cerca l’origen d’allò que ens fa humans: la compassió. El llibre es planteja des d’un inici respondre aquestes preguntes i buscar, en les evidències científiques, el desenvolupament d’aquesta característica tan humana durant la Prehistòria. Per fer això, però, comença des de zero i aborda els aspectes generals de l’evolució humana per després emprar el context inicialment introduït de forma complementària. En aquest sentit, bé podria servir també com un llibre de consulta per qui vulgui tenir una perspectiva global de la disciplina. De forma intel·ligent, acompanya les explicacions de les proves i el registre fòssil disponible que, arran de la seva interpretació, permeten arribar al coneixement que tenim. 

El llibre s’estructura en 8 capítols amb els seus corresponents apartats. Així, com un edifici, els capítols constitueixen blocs que es van afegint als anteriors. L’estructura acompanya en la lectura en tant que permet a lectors i lectores anar estirant el fil a poc a poc, a mesura que estan més familiaritzats amb els conceptes tractats. 

El relat comença amb una part introductòria sobre allò que sabem de les espècies humanes i la seva història, amb descripcions detallades de cadascuna de les espècies a partir d’ossos i altres restes. Acompanyant les descripcions, normalment se’ns posa en el context en què es van descobrir. Al final, la suma de tot ens dona la imatge actual de l’evolució humana. Tot i l’ús d’un llenguatge anatòmic especialitzat -que es pot fer una mica pesat per públic no especialitzat-, ens permet fer-nos una idea general, cosa que és de vital importància per entendre millor el llibre. És a partir d’aquí quan comencen els continguts més enfocats a trobar l’origen de la compassió. Així doncs, no només explica com l’aparició d’aquesta va íntimament lligada al desenvolupament de les habilitats cognitives -i per tant, de la tecnologia- i a l’expansió de les espècies humanes pel planeta, sinó que també veiem els exemples “d’amor fossilitzat” que esbossen els remots inicis de la humanitat. La mateixa redacció del llibre dona a entendre la importància que tenen les evidències científiques a l’hora de reconstruir el passat i arribar a unes conclusions. Cal dir, a més, que les figures que acompanyen el text, tot i no ser del tot crítiques per entendre’l, arriben a ser un bon suport per explorar més a fons les idees que hi apareixen.  

Destaca també el capítol dedicat als Neandertals que, a més de servir-nos en la nostra cerca particular de respostes, ens desmitifica la imatge que la cultura popular ha construït del Neandertal. Lluny de ser forçat, els dos aspectes es donen de la mà per mostrar-nos com els Neandertals foren tan humans com nosaltres i són imprescindibles per entendre la nostra (pre)història i, en particular, la prehistòria de la compassió.  

Amb la idea que l’evolució ha permés trobar i reconstruir en el registre fòssil més casos de compassió a mesura que avancem en el temps, el llibre no oblida l’evidència de la capacitat dels humans per exercir violència. Per això, l’autor té en compte com la compassió, tanmateix, no és una característica compartida entre moltes espècies -un tema que s’analitza al final del llibre-. En aquest sentit, ens acompanya un capítol de la relació de la vida i la mort, llevat la dificultat d’analitzar comportaments tan abstractes i complexos a partir dels jaciments.  

En definitiva, Roberto Sáez ens introdueix no només a l’estudi de l’evolució i prehistòria humanes, sinó que ens presenta com l’ús d’aquestes disciplines ens permet respondre, almenys parcialment, qüestions tan complexes com el desenvolupament de la compassió. El fet que contínuament les explicacions s’acompanyin de les evidències disponibles i refereixi repetidament a la bibliografia sense que s’interrompi el ritme de la lectura és un aspecte clau de l’atractiu que constitueix aquest llibre. És ideal per qui vulgui introduir-se a l’evolució humana en general, sense que el tractament de la compassió monopolitzi la informació donada, alhora que proporciona un tractament ampli de la qüestió. L’ús de llenguatge tècnic i una mica més especialitzat és una barrera que val la pena superar i que no impedeix la comprensió del missatge que transmet el llibre.