Ja fa unes setmanes que l’estiu és entre nosaltres: calor, ganes de refrescar-se, bon temps i, per algunes, vacances. Són molts els fenòmens que podem estudiar durant aquesta època de l’any, alguns d’ells productes del canvi climàtic. Avui, parlarem de les protagonistes dels titulars dels mitjans i les converses de la gent: les onades de calor!

Comencem: què són?

Una onada de calor és, segons el TERMCAT, el “fenomen pel qual la temperatura de l’aire experimenta un augment considerable durant diversos dies, provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid”. Metafòricament, l’efecte onada és prou autoexplicatiu, però potser ens cal comprendre més a fons de quins barems de temperatura estem parlant.

Aquesta definició ve compartida internacionalment gràcies a l’Organització Meteorològica Mundial, però la coordinació i definició local és donada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Com s’ha pogut veure aquests dies amb l’onada de calor a les illes britàniques i el nord de França, les condicions climàtiques a les quals està habituat cada país difereixen molt, d’aquí la necessitat de tenir una direcció específica.

Els barems de calor

Per definir quan ens trobem en onada de calor, l’SMC es basa en les dades dels anteriors anys. Concretament, compilant els precedents de temperatures màximes de cada zona dels darrers deu anys. Aquestes dades queden distribuïdes de més baixa a més alta en percentils, és a dir, dividides en cent particions. Per exemple, el percentil 20 serà el punt a partir del qual el 20% de les observacions es troben per sota (són més baixes).

Mapa de Catalunya amb la representació del percentil 98 de temperatura màxima
1. Representació del percentil 98 de les diferents zones de Catalunya entre el 2012 i el 2021 (Font: Servei Meteorològic de Catalunya)

El barem que defineix a partir de quina temperatura es considera onada de calor correspon al percentil 98. És a dir, temperatures iguals o superiors al 2% de temperatures més altes dels últims 10 anys seran considerades com a onada de calor. Aquest format que parteix dels últims registres implica que amb el canvi climàtic hi hagi diferències del criteri al llarg dels anys. Vegem-ne un exemple:

A Artés (Bages), l’històric de temperatures en data del mes de juny de 2019 situava la temperatura del percentil 98 en els 42,6 ºC. Tot i això, el 28 de juny de 2019 es va assolir la que avui dia es manté com la temperatura màxima absoluta històrica de Catalunya (43,6 ºC). A l’hora de calcular el percentil 98 del mes de juny de 2020, en tenir temperatures més altes, aquest barem va pujar als 43,5ºC.

Llum, foc, destrucció!

Així doncs, el barem a partir del qual es defineixen les onades de calor varia anualment. A més, amb l’augment de temperatura provocat pel canvi climàtic, les onades de calor són cada cop més càlides i, les seves conseqüències, més severes.

D’entre aquestes conseqüències, podríem parlar extensament dels incendis forestals, la mortalitat o la demanda elèctrica, a causa de la necessitat de refrescar-se amb ventiladors o altres estris. També s’han publicat estudis que lliguen les onades de calor com a efecte de risc de malalties cardiovasculars o respiratòries com l’asma o les obstruccions pulmonars cròniques (COPD). Altres efectes que s’han observat és un augment de la contaminació, pels efectes de les temperatures en l’ozó.

La sensació tèrmica

A més, podem parlar de temperatura o de sensació tèrmica, que podem definir com la percepció tèrmica a partir de la combinació de diversos factors. No notem el mateix fred dalt d’una muntanya si bufa el vent o si no hi passa ni un bri d’aire. Podem diferenciar, a grans trets, la sensació tèrmica estival i la sensació tèrmica hivernal.

En el cas de l’estiu, depèn principalment de la temperatura i la humitat relativa. Es calcula quan hi ha temperatures superiors dels 20 ºC, i podem trobar valors d’humitat relativa diferents si ens trobem en una platja o en zones muntanyoses.

En el cas de l’hivern, depèn de la temperatura i la velocitat del vent, ja que afecten en gran manera a com respon la nostra pell. Es calcula amb temperatures inferiors a 10 ºC, i en podem trobar un exemple esquiant des de dalt d’una muntanya: on el vent de la carena ens fa notar més fred que quan som a la vall.

Tots grillats!

Davant d’aquesta possible diferència de temperatures, com les podem discernir? Com sempre, la natura és un aliat important que cal entendre i que podem aprofitar per conèixer el que ens envolta. En aquest cas, els grills i les cigales són animals destacats durant l’estiu pels seus cants eixordadors. Concretament, la Soc Tastaolletes i la Dimoni de Maxwell ens en van explicar força coses als seus vídeos sobre El retorn de les cigales (part 1 i part 2).

La temperatura real, la podem detectar amb un altre aspecte: la freqüència del seu cant. L’any 1881, un article per Margaret W. Brooks va relacionar els efectes de la temperatura en una espècie de grills (Neoconocephalus ensiger). La contribució que va acabar sent reconeguda, però, va ser l’article “El Grill com a Termòmetre”, d’Amos Dolbear, publicat el 1887.

La llei de Dolbear

A partir de l’observació, Dolbear va elaborar la següent equació, que relaciona la temperatura de l’aire i la freqüència del cant dels grills en un temps determinat.

2. Llei de Dolbear, on TC correspon a la temperatura (ºC) i N60 al nombre de xerrics que fan els grills en un minut. Aquest darrer terme també es pot substituir per 6* N10, on N10 és el nombre de xerrics en deu segons.

Així i tot, la llei té un matís important: Dolbear no va establir l’espècie de grill amb què va fer les observacions, encara que a posteriori s’ha hipotetitzat de tractar-se del grill d’arbre nevat (Oecanthus fultoni). Això és important perquè cada espècie té patrons que poden variar lleugerament, a més de ser afectats per factors com poden ser l’edat, la gana o l’època d’aparellament.


Ja per acabar…

La llei de Dolbear ens permet disposar d’un termòmetre natural, però també hem obviat un detall crucial pel tema tractat en aquest reportatge. Els grills generalment canten en un interval determinat de temperatura, ja que el soroll és producte de la contracció muscular a partir de reaccions metabòliques. Concretament, l’interval es pot situar entre els 13 ºC i els 40 ºC. Les temperatures de rècord catalanes, doncs, no es podrien haver mesurat amb grills! Amb això, i veient les perspectives de futur, haurem de continuar depenent dels instruments de mesura. 

Per saber-ne més

C2ES – Heat Waves and Climate Change

Viquipèdia – Llei de Dolbear

Department of Enthomology – Crickets and Temperature