Tothom sap quins són els factors que controlen el clima d’un lloc, fins i tot d’una zona molt gran i extensa: l’altitud, la latitud, la proximitat al mar, els corrents marins… Però n’hi ha un que és poc conegut, inclús pels mateixos científics. Avui parlarem d’un dels serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos al planeta Terra: el servei de regulació sobre el clima. Aprendrem com funciona aquest sistema i quins factors són claus per potenciar-ne l’efecte.
Els serveis ecosistèmics
En els últims anys ha pres importància el concepte “serveis ecosistèmics”. Fa referència a aquells serveis i beneficis que ens proporcionen els ecosistemes a la societat. Aquests es classifiquen en diferents grups segons el tipus de benefici que ens aporten. D’aquesta manera, trobem els d’aprovisionament (béns i primeres matèries), els de regulació (del clima, del cicle de l’aigua…), els culturals (relacionats amb el lleure, l’art i l’oci) i els de suport (els necessaris per a la prestació dels altres). Avui parlarem dels serveis ecosistèmics de regulació que ens ofereixen els boscos.
Els arbres
Els arbres són grans emmagatzemadors de carboni, que capten principalment a través de la fotosíntesi en forma de diòxid de carboni (CO₂). El CO₂ es capta a través de les fulles gràcies a la transpiració de l’aigua. La transpiració, doncs, és un mecanisme essencial per a les plantes, ja que permet que entri el CO₂ per la fotosíntesi, fet que refreda la planta i permet el flux de nutrients i aigua des de les arrels fins a les diferents parts de la planta.
El diòxid de carboni és un gas d’efecte hivernacle (GEH) perquè absorbeix i reemet la radiació infraroja, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Això genera un efecte en cadena, una retroalimentació o feedback: és a dir, com més arbres, menys CO₂ lliure a l’atmosfera, ja que s’emmagatzema en ells i, per tant,disminueix l’efecte hivernacle i s’evital’augment de temperatura.
Els boscos
Els boscos cobreixen aproximadament el 30% de la superfície de la Terra. Són ecosistemes molt complets, ja que ens ofereixen un gran ventall de serveis ecosistèmics: son refugi de biodiversitat, ens proporcionen aliments, productes amb funcions medicinals, protecció del sòl, usos recreatius i espirituals i valors estètics, entre molt altres. Alguns d’aquests serveis són claus pels sistemes ecològics i per la societat, incloent-hi els de regulació del clima i del cicle hidrològic, entre altres.
És per això, que cada cop preocupa més com el canvi climàtic pot alterar la composició, distribució i funció dels boscos i dels serveis que ens brinden. En els últims anys l’atenció s’ha centrat sobretot en relació amb el cicle del carboni i el clima.
Boscos i atmosfera
La relació entre els boscos i l’atmosfera és complexa i les seves interaccions poden amortir o amplificar el canvi climàtic antropogènic.
Quan parlem d’afectacions de la vegetació sobre el clima, no només parlem de temperatura i humitat de l’aire, sinó que també parlem de precipitació i vent. S’ha vist com la precipitació a diferents escales (local, regional, mundial…) es veu afectada per l’estat de la vegetació. En aquest cas, la sabana i el bosc tropical serien els qui tindrien més influència.
Com s’estudia l’efecte dels boscos?
La influència dels boscos en el clima a gran escala és difícil d’establir directament, per això cal recopilar dades de diverses sèries temporals i escales territorials a partir de les quals es podran generar models. Aquests models han d’incloure molts factors i molt diversos: els fluxos d’energia, la cobertura per neu, els cicles de l’aigua i dels nutrients, les capçades dels arbres, biogeografia, dinàmiques de la vegetació, canvi d’usos del sòl, etc. D’aquesta manera, generant models, es pot arribar a veure l’efecte de cada tipus d’ecosistema sobre el clima.
Factors importants
Els efectes de les sequeres agreujades pel canvi climàtic podrien afectar a la capacitat de regulació climàtica dels boscos. Això es deu al fet que la sequera, entre altres efectes, disminueix la densitat de les capçades i la transpiració, a part d’afectar a les estratègies d’ús de l’aigua. A més de causar mortalitat entre els arbres.
Les plagues i malalties, entre altres factors, també afecten la supervivència dels arbres. Aquesta mortalitat causada per les malalties i la sequera, afecta el cicle de carboni, en concret als balanços de carboni, i repercuteix sobre el canvi climàtic, ja que s’alliberen gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i se’n redueix la captació. També afecta els balanços d’energia i aigua a grans escales geogràfiques, així com a les comunitats de plantes i animals.
D’altra banda, els boscos i la reforestació atenuen l’esclafament global mitjançant la captura de carboni i incorporant-se al cicle de l’aigua d’aquella regió. Però la desforestació trenca el cicle de l’aigua i es perd aquesta capacitat per dissipar energia.
Composicions
Les composicions dels boscos son clau per determinar els serveis ecosistèmics dels quals ens podem beneficiar, i també del paper en la regulació que tindran.
Cada tipus de bosc té una combinació de característiques diferents, així que emmagatzemaran el carboni d’una manera diferent, i transpiraran i absorbiran la llum de diverses maneres. Això és degut al fet que cada tipus de bosc està adaptat a un context climàtic. És el mateix bosc el qui pot mantenir les condicions climàtiques que li són més favorables o generar canvis que no li siguin tan favorables, però si per un altre tipus de bosc més estable, al qual ajudi a potenciar.
Els boscos tropicals
El bosc tropical conté aproximadament el 25% del carboni de la biosfera i produeix una tercera part de la producció primària neta (producció de compostos orgànics a través de CO₂), a més a més d’emmagatzemar grans quantitats de carboni anualment.
Els boscos tropicals són reguladors climàtics a escala local, regional i global que es podrien veure afectats pel canvi climàtic. Aquests mitiguen l’escalfament mitjançant el refredament evaporatiu, ja que baixen la temperatura i augmenten la precipitació. La baixa reflectància de les capçades es compensa amb la transpiració alta i, gràcies a la seva envergadura, evaporen una gran quantitat d’aigua, refrescant l’entorn i essent claus a escala global.
Aquests boscos, però, són vulnerables davant d’un clima més càlid i sec. Un canvi de clima en aquesta direcció podria comportar la seva pròpia accentuació mitjançant el que coneixem com a retroalimentació: quan el bosc fos més vulnerable, no acumularia tant de carboni i no transpiraria tant, causant així un augment de la temperatura pel CO₂ i una falta de refredament per la transpiració, tornant-nos sempre a un punt pitjor al d’origen.
El bosc tropical més estudiat és l’Amazones, on la conversió de boscos a pastures a gran escala crea un clima més sec i més càlid alteració de les seves característiques faria que els seus serveis de regulació del clima disminuïssin, el que alhora causaria un augment de les temperatures i agreujaria la situació i retroalimentat el canvi climàtic.
La situació límit a la qual s’està arribant causa un major risc d’incendi. Amb els incendis s’emetrien grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle, retroalimentant un altre cop la situació. Si en voleu saber més, us deixem aquest enllaç al web del CREAF.
S’han identificat resultats similars a Àfrica i Àsia i la influència climàtica dels boscos tropicals s’estén fora dels tròpics gràcies a les connexions atmosfèriques.
La Tundra
Els ecosistemes de la Tundra són regions sense arbres que es troben a l’Àrtic i a les zones d’alta muntanya, on el clima és fred i amb predomini del vent, amb precipitacions escasses. La seva superfície es troba coberta de neu durant gran part de l’any, però a l’estiu hi trobem una gran quantitat de flora de vida anual, és a dir, que brota a l’estiu i mor amb l’arribada del fred.
El bosc boreal o la taigà és un ecosistema caracteritzat per les seves formacions boscoses de coníferes (avets, pins, avets negres, cedres…), i és una de les majors masses forestals del planeta. Aquest ecosistema es troba cada dia més amenaçat pel canvi climàtic, sobretot per l’augment del risc d’incendi.
El canvi climàtic està fent que el bosc boreal cada cop es trobi en latituds més altes, envaint les zones que abans eren de tundra, i això fa que zones que normalment estaven cobertes de neu o de vegetació baixa a l’estiu passin a tenir arbres.
Les capçades dels arbres absorbeixen més llum i en reflecteixen menys que la neu, fet que provoca una a amplificació de l’escalfament a escala regional que es coneix com a retroalimentació positiva. Aquest fenomen podria conduir a hiverns més càlids, que alhora afavoririen el bosc boreal i la manca de neu,
Aquests efectes s’estan estudiant per cada tipus d’ecosistema; a part del bosc boreal, la tundra i el bosc tropical, la sabana, les pastures i estepes, els matollars inclús els ecosistemes marins.
Microclimes
Es parla de microclimes quan es fa referència a climes a molt petita escala. En un estudi publicat el 2022, es va veure que les capçades dels arbres amorteixen de manera eficaç els episodis climàtics extrems i els efectes del canvi climàtic. Tot i això, també van veure que les sequeres afectarien aquesta capacitat, ja que redueixen la capacitat de transpiració.
La vegetació a les ciutats
Hi ha un altre efecte, més conegut, que és el paper de la regulació de la temperatura a les ciutats, gràcies a la capacitat termoreguladora de les formacions vegetals. Aquest té molt a veure amb els microclimes que hem explicat a l’apartat anterior.
La presència de verd urbà, més enllà dels beneficis per la salut física i mental, projecta ombres i permet la transpiració de l’aigua. Aquesta ombra fa que les superfícies de ciment —asfalt i llambordes— no absorbeixin tanta calor, ens protegeixen dels rajos del sol, a més de generar espais còmodes i més frescos per als habitants. Segons un estudi realitzat amb dades de satèl·lit sobre 293 ciutats europees, les zones amb arbrat urbà es mantenen entre dues i quatre veges més fresques que els espais verds urbans sense arbrat. L’efecte es veu potenciat a Europa Central, on la temperatura era entre 8 i 12 °C més baixa. D’aquesta manera, veiem que no totes les mesures son igual d’eficients en totes les regions, sinó que depenen del clima.
L’equip de SIGTE (Servei de SIG i Teledetecció) de la Universitat de Girona va estudiar amb dades de satèl·lit la temperatura de Barcelona. Les zones amb menys temperatura superficial coincideixen amb les àrees vegetades, sobretot en aquelles zones amb més superfície, com podeu consultar en aquest enllaç.
Igualment, és important tenir en compte que generen espais més còmodes i habitables per a la biodiversitat urbana i per a les persones. A més a més, redueixen la despesa energètica en climatització.
Cal tenir també en consideració que els efectes de la calor en les ciutats es veuen agreujats a les zones més empobrides i gentrificades per motius molt diversos, entre els quals trobem la falta d’espais verds i de menys qualitat.
Uns altres beneficis de la vegetació urbana són l’amortiment del soroll (que depèn del tipus d’espècie), la “purificació” de l’aire, la millora de la infiltració de l’aigua al sòl i de l’estructura d’aquest, beneficis per la salut, refugi de fauna…
Ja per acabar…
El canvi climàtic comporta el decaïment d’espècies clau en algunes regions. Això comporta canvis en el paisatge, un element clau per al desenvolupament de flora i fauna pròpies, que es tradueix en la pèrdua de boscos ben conservats i una reducció de la seva funció com a emmagatzemadors de carboni. Aquest carboni, com que no s’emmagatzema en boscos i altres tipus d’ecosistemes, passa a l’atmosfera, on retroalimenta de forma positiva l’efecte hivernacle i les seves conseqüències climàtiques.
Les pressions antropogèniques, aquelles d’origen humà, han arribat a tal punt al qual no es pot descartar un canvi global abrupte.
Els boscos estan sotmesos a una pressió enorme pel canvi global. La ciència interdisciplinària serà més necessària que mai per tal de poder estudiar els diferents factors que interactuen amb els arbres i el clima per comprendre millor aquests feedbacks i el potencial dels boscos per mitigar el Canvi Global.
Per saber-ne més
Science – Forests and Climate Change: Forcings, Feedbacks, and the Climate Benefits of Forests
The Royal Society – Drought-induced forest decline: causes, scope and implications
Nature – The role of urban trees in reducing land surface temperatures in European cities
1 – https://www.science.org/doi/10.1126/science.1155121
2- Katpatuka (talk · contribs), FAL, via Wikimedia Commons i josef knecht, CC BY 3.0, via Wikimedia Commons
3 – Mark Baldwin-Smith, CC BY-SA 3.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0>, via Wikimedia Commons i Элинор Пэйт, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons
4- https://www.nature.com/articles/s41467-021-26768-w
5 – https://mapscloud.udg.edu/sigtedataviz2019/
Portada : Foto de Lisa Gromova: https://www.pexels.com/ca-es/foto/naturalesa-bosc-camp-boira-14187605/
