Aquest últim mes hem viscut, a bona part de Catalunya, el major episodi de precipitació des de l’últim any i mig. Va ser un goig tornar a veure ploure com Déu mana, però ben segur que no va ser suficient per aturar aquesta inacabable sequera. Per posar-ho en dades, tenim quatre dels onze pantans de les conques internes per sota del 4% de capacitat–Sau, Gaià, Riudecanyes i Siurana– i la capacitat total conjunta volta el 15%.
En moments de manca d’aigua com aquest, ens preguntem què s’està fent malament i què podríem fer, individualment, per reduir el malbaratament dels nostres recursos hídrics. Una de les grans qüestionades a casa són les dutxes i sobretot la seva llargada.
Sobre el paper sembla adient i fàcil, però cada dutxa és, sens dubte, tot un món. Hi ha qui les considera sagrades, a qui els fa una mandra immesurable, qui triga 45 minuts i qui en triga 2, qui ho fa amb aigua freda i a qui li encanta l’aigua provinent del mateix infern. De fet, una investigació recent sobre el consum d’aigua a la dutxa ha publicat uns resultats sorprenents i fins a cert punt inesperats.
Analitzant les dutxes d’un campus universitari
En aquest estudi preeliminar es van monitorar diferents paràmetres de 290 dutxes del campus de la Universitat de Surrey, al sud de Londres. Per fer-ho, van instal·lar sensors per enregistrar la llargada de la dutxa i la pressió de l’aigua. Al cap de gairebé deu mesos, van acumular dades de 86.000 dutxes.
La llargada mitjana de totes aquestes dutxes va ser de 6 minuts i 42 segons, força per sota de la mitjana de 10 minuts i 48 segons de la resta de britànics identificada prèviament. Una de les principals hipòtesis per intentar explicar aquesta diferència és que la majoria de les dutxes monitorades en aquest estudi eren dutxes compartides, un fet que també facilita que l’aigua surti calenta immediatament després de començar a rajar.
Un descobriment inesperat
En analitzar la relació entre la pressió de l’aigua i el total d’aigua consumit durant les dutxes es va observar un fet sorprenent: com més alta és la pressió de la dutxa, menys aigua es consumia en total. Segons els autors, això significa que «tanquem l’aixeta un cop assolim una certa sensació i no quan ha passat un temps concret». Una possible interpretació és que si ens dutxem amb molta poca pressió, ens costarà més acabar sentint-nos nets i, per tant, tindrem més estona rajant l’aixeta.
A més de monitorar el consum d’aigua, en la meitat de les dutxes es van instal·lar cronòmetres perquè l’usuari pogués veure quant de temps porta dutxant-se. Això va permetre descobrir que un temporitzador a la dutxa fa que es tendeixi a trigar sempre el mateix temps en acabar, a diferència de si no hi ha temporitzador –en aquest cas, a mesura que avancen les setmanes de l’estudi, les dutxes s’allarguen.
Més incògnites que respostes
Els resultats presentats fins ara són interessants, però ens genera moltes més preguntes que respostes: quins altres paràmetres poden afectar a la durada d’una dutxa? Com pot afectar tenir els cabells llargs o curts, o ser calb? I l’edat, el jovent fa dutxes més llargues? Com s’expliquen les dutxes d’una hora que s’han enregistrat a l’estudi? Són dutxes en parella? La mida de la dutxa, és a dir, l’espai dins de la dutxa, afecta a la durada?
Alguns factors socioeconòmics
Altres investigacions ens presenten algunes de les respostes a aquestes preguntes. Per començar la gent gran tendeix a estalviar més aigua que els joves. Pel que fa a formació acadèmica, no hi ha un patró clar; no podem afirmar que el nivell d’estudis afecti positivament ni negativament al consum general d’aigua perquè hi ha estudis amb resultats contradictoris.
Però sí que podem dir que com més alta és la renda a una casa, més alt és el consum d’aigua. I precisament al contrari que al nombre de gent que viu junta, com més residents hi ha a una llar, menys aigua es gasta per persona. Per altra banda, com més vida social té algú, més aigua gasta en dutxes. A més a més, les persones més conservadores tendeixen a ser més reticents a reduir la llargada de les dutxes en cas de sequera.
Cinc cèntims del turisme a Barcelona
En relació amb el turisme a Barcelona, el consum depèn molt del nombre d’estrelles de l’hotel al qual s’allotgin els turistes, un fet molt relacionat amb els seus ingressos. Mentre que un barceloní consumeix uns 106 litres diaris, un turista a un hotel gasta de 130 a 500 litres diàriament, depenent de si parlem d’un hotel d’una estrella o d’un de luxe. L’excepció són els creueristes, que en gasten només 27 de mitjana perquè la majoria dels creuers de Barcelona s’autoabasteixen gràcies a dessalinitzadores i plantes potabilitzadores que tenen incorporades.
Ja per acabar…
Reduir la durada de les nostres dutxes, així com dutxar-nos amb aigua freda, és només un petit gra de sorra per pal·liar la sequera i el canvi climàtic. Així doncs, com a consumidors, cal exigir a empreses i institucions la inversió en mesures de recollida d’aigua de la pluja, reducció de consum, reutilització i optimització d’infraestructura per evitar pèrdues. Tanmateix, és probable que en algun moment totes aquestes mesures siguin insuficients si no es produeix un canvi en el model de consum.
Crític – De Baqueira A Badia Del Vallès: El Mapa Del Consum D’aigua De Catalunya
Sustainable Water Resources Management – Towards a sustainable use of shower water
Local Environment – How does sustainable water consumption in the shower relate to the perception of well-being?
- Obtingut de calafellvalo des de Flickr amb llicència CC BY-NC-ND 2.0 DEED
- Obtingut de Steven Zolneczko des de Flickr amb llicència CC BY-SA 2.0 DEED
- Obtingut de Vicenç Salvador Torres Guerola des de Wikimedia Commons amb llicència CC BY-SA 3.0 DEED
