Hi ha melodies que ens posen de bon humor, mentre que d’altres ens entristeixen i, fins i tot, ens fan plorar. En aquest reportatge veurem el procés neurobiològic de les emocions i els sentiments, i revelarem per què algunes melodies són capaces d’activar el nostre mecanisme emocional.
Un estímul desperta una emoció
La paraula “emoció” prové del verb llatí emovere, que vol dir “moure’s des d’un lloc”. Per tant, una emoció implica un moviment, una alteració del cos. El cos capta un estímul, per exemple, una melodia concreta, i reacciona sortint de l’estat de repòs a través d’un moviment.
La majoria d’aquests moviments són visibles per la gent que ens envolta, com ara canvis en la cara, en la veu, en la posició o en la conducta. Però també poden ser canvis que no es veuen a simple vista, com ara una pujada en la pressió sanguínia o en la concentració de glucosa a la sang.
Podem reaccionar emotivament a diferents objectes, esdeveniments i, fins i tot, records de la memòria. Tot el que sigui capaç de desencadenar una emoció rep el nom d’estímul emocionalment competent. Aquests estímuls es processen en diferents zones del cervell que duen a terme la resposta emocional. Per les persones que en tinguin curiositat, aquestes parts són les amígdales cerebrals, els nuclis del bulb raquidi, l’hipotàlem i l’escorça prefrontal ventromedial.
Per a què serveixen les emocions?
Si ens guiem pels estudis evolutius, veurem que les emocions són un mecanisme importantíssim per promoure la supervivència i el benestar de l’individu. Intentem explicar-ho amb un exemple concret.
Suposem que, fa milions d’anys, un avantpassat nostre troba una fruita que té molt bona pinta i la degusta. El gust de la fruita actua com a estímul emocionalment competent i desperta una resposta emocional, per exemple, de plaer. L’organisme es modifica, es dilaten les pupil·les, es posa pell de gallina i un somriure recorre la cara. L’individu vol tornar a interaccionar amb aquest estímul i, el que és més important, la gent que l’envolta pot llegir aquesta emoció pels moviments del seu company.
En una època sense comunicació verbal, la comunicació no-verbal de les emocions era fonamental per la supervivència.
L’emoció desencadena un sentiment
Els sentiments no són emocions, sinó la conseqüència de les emocions. Les emocions, com hem vist, tenen la capacitat de canviar l’estat del cos. Un cop s’han produït aquests canvis, cadascuna de les parts del cos envien el seu estat al cervell, on s’enregistren els canvis en forma de patrons neuronals. Tot es guarda en aquesta forma, des de l’estat dels teixits fins al grau de torció de les articulacions.
Llavors, quina és la relació entre els patrons neuronals i els sentiments? Doncs, quan els patrons neuronals es processen, es converteixen en sensacions a la ment humana. Aquestes sensacions són el que anomenem sentiments. Dit d’altra manera, els sentiments són l’experiència subjectiva dels patrons neuronals.
Els sentiments són la idea mental que el cos es troba d’una determinada manera.
Per tant, tot i que sembla que tinguin lloc alhora, les emocions sempre van abans que els sentiments. Sense emoció, no hi ha sentiment. El motiu d’aquesta jerarquia és simplement evolutiu: la maquinària per produir reaccions (emocions), va sorgir abans que la per produir patrons neuronals i sensacions (sentiments).
La música com a estímul emocionalment competent
Sovint, quan volem que ens canviï l’estat d’ànim o volem aconseguir un objectiu, recorrem a cançons específiques que ens acompanyin. Per tant, no sembla cap idea forassenyada considerar la música com a estímul emocionalment competent.
Quines característiques ha de tenir una melodia per despertar una emoció? Un so estrident pot despertar emocions, evidentment, però ho farà majoritàriament per l’espectre negatiu. Per despertar emocions positives cal que les notes estiguin harmònicament relacionades. La raó biològica darrere aquest fet és que la parla humana també està formada per sèries harmòniques i, per tant, ens atrauen les melodies que ens recorden la parla.
Ara bé, caldria especificar, ja que hi ha melodies harmòniques que també poden despertar emocions negatives. El tipus d’emoció depèn del conjunt de notes que es faci servir: acords majors o acords menors.
| Acords majors | Acords menors |
|---|---|
| Majoritàriament emocions positives | Majoritàriament emocions negatives |
| Formats per tres notes: la 1a, la 3a i la 5a de l’escala de la seva tonalitat | Formats per tres notes: la 1a, la 3a bemoll i la 5a de l’escala de la seva tonalitat |
| Per exemple, el do major està compost per do (1a), mi (3a) i sol (5a), també anomenat “C-E-G” en l’escala anglosaxona | Per exemple, el do menor està compost per do (1a), mi bemoll (3a) i sol (5a), també anomenat “C-Eb-G” en l’escala anglosaxona |
Ja per acabar…
Per despertar més emocions hi ha altres tècniques musicals. Una d’aquestes tècniques rep el nom d’appoggiatura, de l’italià appoggiare, és a dir, “arrepenjar-se”. Consisteix a prendre una melodia harmònica i retardar l’aparició d’alguna nota través d’una dissonància. Això crea una situació de dependència-recompensa semblant a les addiccions, de tal manera que s’allibera dopamina, el neurotransmissor del plaer, quan arriba la nota que esperàvem.
Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us recomano aquest article on es fa una anàlisi de la cançó Someone Like You d’Adele. En ell es pot veure un bon exemple d’appoggiatura.
Per saber-ne més
Muy Interesante – La fórmula científica para fabricar un éxito musical
Antonio Damasio – En busca de Spinoza
Eric Kandel – Principles of Neural Science
