La saga Retorn al futur, Harry Potter i el pres d’Azkaban, la sèrie Loki, El Planeta dels Simis, la saga Terminator… La cultura popular ha explorat des de fa dècades el concepte de viatjar en el temps, encara que hagi calgut establir unes regles físiques variables segons l’equip de guionistes.
Aquesta manca de criteri comú es deu segurament al fet que la base científica és insuficient, a part que la tecnologia que disposem avui en dia impossibilita tal gesta. Tot i això, avui presentarem quatre mètodes senzills per viatjar en el temps. Llegeix-los!
1. Tu ets una màquina del temps!
Potser mai t’has parat a pensar-ho, però tu ja estàs viatjant en el temps! Des que has començat a llegir aquest reportatge, has recorregut uns segons cap al futur, de la mateixa manera que ho ha fet qualsevol objecte o ésser viu al teu voltant. Prou simple, oi? Però massa avorrit: per cada segon que recorre el món tu viatges pràcticament al mateix ritme. Moguem-nos una mica!
2. Fusos difusos
El que ens interessa quan viatgem en el temps és dir que estem en un altre temps respecte d’alguna altra cosa. Per això, utilitzarem una altra trampa: els fusos horaris. Aquesta divisió horària creada per la humanitat contradiu els estàndards naturals, ja que es varen crear amb propòsits legals, comercials i socials.
Amb aquest fet, podem jugar a favor nostre segons si volem viatjar al passat o al futur. Quan el Sol surt en les zones asiàtiques, a Amèrica encara és de nit. Dit d’una altra manera, creuar fusos horaris cap a l’est ens permet viatjar cap al futur, mentre que creuar-los cap a l’oest ens permet viatjar cap al passat.
Posem-ne un exemple perquè quedi clar! Prendrem de referència el temps universal coordinat (UTC), situat sobre el meridià de Greenwich, al Regne Unit. La Xina se situa homogèniament sobre el fus UTC + 8h, mentre que el Pakistan se situa en el fus UTC + 5h tot i ser països fronterers. Si surts de territori xinès a les 10.00 h (hora local xinesa) i trigues 10 minuts a arribar a terres pakistaneses, els rellotges indicaran que et trobes a les 7.10 h (hora local pakistanesa). Felicitats, acabes de viatjar quasi 3 h enrere en el temps!
Això ens pot portar a coses tan interessants com celebrar 24 cops les campanades de Cap d’Any, totes a l’hora que toca. Aquest tipus de viatge, però, és limitat. Si viatges sempre cap a una direcció, el temps que hagis perdut o guanyat segons la direcció l’acabaràs recuperant en passar la Línia Internacional de canvi de data, que et fa guanyar o perdre un dia segons la direcció en què la creuis.
3. Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans
Si tants càlculs t’han fregit les neurones, no pateixis que ara ens ho prendrem més amb calma. I és que les dues maneres següents no es tracten de viatges en el temps, sinó de la nostra percepció del temps.
En essència, la nostra percepció del temps té un gran vessant biològic, ja que respon a estímuls com la secreció de certes hormones o proteïnes reguladores dels ritmes circadiaris. Aquests ritmes es poden establir amb diferents períodes de temps, siguin setmanes, mesos o anys.
En un estudi desenvolupat per investigadors de la universitat Ludwig Maximilian University de Múnic, 499 participants d’edats compreses entre 14 i 94 anys discutien la percepció del temps. Per exemple, van veure que per períodes de temps relativament curts (setmanes, mesos o un any), la percepció no variava segons l’edat, però amb períodes de diversos anys de durada, els participants majors de quaranta anys sentien que el temps passava molt més ràpid.
Com és això? El nostre cervell codifica el pas del temps, entre altres maneres, comptant quants nous records o experiències té emmagatzemats en un període concret de temps.
Així doncs, podem pensar que de petits tendim a tenir noves experiències pel fet de no conèixer el món que ens envolta, i que la quantitat d’informació per unitat de temps és superior.
Per entendre-ho en matèria del pas del temps, es pot pensar de manera percentual. Durant el nostre desè any de vida, tots els nous records corresponen a un 10% (1/10) de la nostra base de dades total de records. En canvi, el nostre cinquantè any només codifica per un 2% (1/50), fent que ens passi molt més ràpid el temps.
4. Passa-t’ho bé!
Una altra manera d’entendre aquesta percepció és desglossant-la en dues categories: la perspectiva prospectiva i la perspectiva retrospectiva. La primera analitza els fenòmens mentre estan tenint lloc, mentre que la segona ho fa després d’haver finalitzat l’esdeveniment.
El tipus d’emmagatzematge que s’ha comentat abans corresponia a un procediment retrospectiu, però ara ens centrarem en els efectes de la perspectiva prospectiva.
Per què una hora passa més a poc a poc quan no ens ho estem passant bé?
Per començar, una base d’aquest principi és el de la separació entre el temps real i la percepció del temps. En un concert on t’ho estàs passant bé, segurament no aniràs comprovant quina hora és, fet que et desconnectarà del pas natural del temps. En una classe avorrida, en canvi, és més comú mirar el rellotge. Això només fa que alinear la teva percepció temporal amb el temps real, de manera que no notaràs que el temps passi més de pressa.
L’altra part, de caràcter biològic, té a veure amb la regulació de ritmes circadiaris que s’ha comentat prèviament. Quan ens ho passem bé, el nostre cos segrega dopamina, també anomenada “hormona de la recompensa”. Aquesta secreció està lligada a circuits neuronals d’estímuls plaents que podem relacionar amb l’alimentació, el sexe i les drogues, entre d’altres.
En un estudi del passat 2016 dut a terme al Centre Champalimaud del Desconegut, a Lisboa, es va comprovar la vinculació de la dopamina amb la percepció del temps en ratolins. L’equip investigador va descobrir que el bloqueig de les neurones secretores de dopamina afectava la sensació de pas del temps dels rosegadors, així com la seva activació en moments determinats.
Ja per acabar…
Malgrat tot, hem acabat parlant de percepció temporal i no tant de viatges en el temps. Com s’ha dit al principi, és una branca de la física en constant estudi, però amb base sòlida com la Teoria de la Relativitat Especial (1905). En aquest sentit, una pel·lícula fidel al concepte de dilatació temporal és Interstellar, que tracta sobre l’exploració espacial amb viatges interestel·lars on la gravetat afecta el pas del temps dels protagonistes.
Per saber-ne més
Scientific American – Why Does Time Seem to Speed Up With Age?
Psychologycal Reports – Age effects in perception of time
Science – Midbrain dopamine neurons control judgement of time
Citació d’imatges
Hola
El temps passa més ràpid quan tens més passat , William Faulkner ho va explicar així :
“El passat no mor mai, ni tan sols és passat.”
per això cada vegada tenim la percepció que el temps va més de pressa.
Enhorabona per l’article. Excel·lent