La setmana passada vaig anar a visitar amb una amiga l’exposició de “Wildlife photographer of the year 2022”, que es mostrava temporalment al museu d’història natural de Basilea. Més enllà de gaudir de les impressionants fotografies que s’hi mostraven, ens van fascinar també la diversitat d’espècies animals que s’hi podia observar i com de ben adaptades estaven al medi en què vivien.

En particular, una de les imatges que ens va cridar l’atenció va ser “Emboscada Àrtica”, del fotògraf Theo Allofs. En la fotografia s’hi pot veure, sobre una placa de gel, un os polar perseguint una foca. El fotògraf ens explica que l’escena va acabar amb un final feliç per la foca,  ja que va aconseguir escapar-se. 

L’escena té lloc a l’Àrtic, prop de Noruega, la zona polar localitzada al nord del planeta. Si ho recordem bé, el continent Àrtic està format bàsicament per glaç, sota el qual no hi ha terra ferma. En la fotografia hi veiem un paisatge en perill pel canvi climàtic i l’augment de la temperatura, i es mostra també  la importància dels blocs de gel per l’ecosistema.

I, precisament, la temperatura d’aquest hàbitat és un factor que condiciona els animals que hi poden viure. La superfície de l’oceà Àrtic es troba a uns -1.8ºC de mitjana, que és un valor proper a la temperatura de congelació de l’aigua del mar (recordem que, en tenir sal, el punt de congelació és més baix) i la temperatura mitjana de les zones àrtiques es troba també per sota els 0ºC. Com s’ho fan les foques per no passar fred?

Si bé el fet que tinguin una pell gruixuda ens podria semblar suficient, és una resposta incompleta. Hi ha més factors que contribueixen al fet que aquests animals no passin fred:

  1. Una capa gruixuda de greix: la pell de les foques pot arribar a fer 5 cm de gruixària. Aquesta capa funciona com a primer aïllant del fred i, a més, els proporciona una gran flotabilitat.
  2. Un pelatge frondós: el pèl de les foques és tan frondós que atrapa partícules d’aire que aïllen les foques del fred. L’alta densitat de pèls els hi permet, fins i tot, mantenir les partícules d’aire atrapades dins de l’aigua.
  3. Una relació àrea-volum baixa: les foques i altres mamífers marins solen tenir una superfície del cos petita en comparació amb el seu volum, per minimitzar el contacte amb el medi extern. 
  4. El sistema circulatori sanguini: la temperatura de la sang de les foques és semblant a la dels humans, 38ºC. Per mantenir aquesta temperatura tan calenta, quan fa molt fred les foques poden canviar el seu sistema circulatori sanguini perquè la sang no arribi als capil·lars que estan més exposats al fred. Per a fer-ho, poden dilatar vasos sanguinis perquè la sang no passi al sistema capil·lar.
  5. La posició de plàtan: sovint podem observar que les foques tenen el cap i la cua aixecada, formant una posició que ens recorda a un plàtan. Aquesta postura no és perquè quedin millor a les fotografies! Al tenir les extremitats aixecades, eviten el contacte amb el glaç o l’aigua i poden mantenir-les seques. 
  6. El moviment de les aletes: les aletes també juguen un paper important a la regulació de la temperatura. Les aletes són les zones més exposades al fred i tenen molta superfície pel poc volum que ocupen. La pèrdua de calor per les aletes, però, és compensada per un sistema d’intercanvi de calor amb els vasos sanguinis més interiors.

Veiem, doncs, que el mecanisme pel qual les foques i altres animals àrtics no passen fred és complex. Aquest engranatge és el resultat de l’evolució. Més concretament, d’un conjunt molt gran de mutacions atzaroses que han estat sotmeses a la selecció natural. És fascinant que aquesta adaptació al medi hagi estat a causa d’un procés que ha tingut lloc a través de petits canvis al llarg de moltes generacions.

El concurs “Wildlife photorapher of the year” està organitzat pel Museu d’Història Natural de Londres i té lloc cada any des del 1959. L’exhibició és mostrada temporalment en altres museus del món, com ha set el cas ara a Suïssa. A més del component artístic i la gran qualitat fotogràfica, l’exposició també serveix per exposar problemàtiques ambientals com és el cas del canvi climàtic. Cada imatge que s’hi presenta és una finestra a la diversitat de la naturalesa.