Fa pocs anys que un número i una lletra omplen titulars, discursos polítics i les teories més inversemblants. Ha sortit fins a la sopa. Si quan ens comprem un telèfon mòbil surten, sembla que ens estiguem comprant un aparell futurista. Qui ho diria que el número cinc i la setena lletra de l’abecedari determinarien tant el futur de la nostra societat. Esbrinem què és això del 5G.

El protagonista de titulars i teories de la conspiració

Del 5G, ja fa temps que se’n parla i ara sembla que comença a arribar als nostres dispositius. Es tracta d’un tipus d’Internet revolucionari que promet canviar-ho tot, des dels nostres telèfons mòbils fins a l’internet que tenim a casa. Però també està previst que revolucioni camps més futuristes, com els vehicles autònoms o la cirurgia remota. 

Tot i això, el 5G últimament també ha ocupat titulars per motius que s’allunyen de la realitat. Les teories més estrambòtiques han arribat a dir que el 5G causa problemes de salut. Aquests rumors s’han estès fins al punt de culpar-ne l’origen de la pandèmia de la COVID-19.

Per acabar d’aclarir-ho tot, us explicarem exactament què és el 5G, com hi hem arribat, quina és la tecnologia que hi ha al darrere i si realment ens hem de preocupar d’alguna cosa. 

Aleshores, què és el 5G?

El 5G, o la cinquena generació, és el següent pas de la tecnologia d’internet mòbil. Es tracta de la tecnologia que portaran la següent fornada de mòbils i tauletes, amb velocitats més ràpides que les que ja tenen els que porten 4G. El 5G és la idea d’una xarxa dissenyada per connectar virtualment a tothom, siguin persones, màquines, objectes o electrodomèstics.

Com hem arribat fins aquí?

Quan parlem del 5G, realment no parlem de res que sigui radicalment diferent de la tecnologia mòbil actual. Per veure-ho tot amb una mica de perspectiva, fem un viatge en el temps trenta-cinc anys enrere.

1G: els primers telèfons mòbils

La primera generació de telefonia mòbil, les xarxes 1G, es va llançar als anys vuitanta. A diferència de les generacions que van venir després, les xarxes 1G utilitzaven senyals analògics i realment només podien fer trucades de veu

El Motorola DynaTAC va ser el primer telèfon mòbil. Funcionava amb 1G, pesava 800 grams i mesurava 33 centímetres de llarg.

2G: el primer pas cap a l’era digital

Les xarxes 2G van suposar una gran millora. Més amplada de banda significava que, a més de les trucades, els usuaris podien començar a enviar dades. Es podien enviar missatges de text, els famosos SMS, i fins i tot imatges, els MMS. Les últimes versions del 2G ja tenien accés a Internet, com l’iPhone original. 

3G i 4G: la tecnologia dels smartphones

Amb l’arribada del 3G, es va aconseguir encara més amplada de banda i velocitats més ràpides. El 4G, que és la tecnologia que utilitzen la majoria dels nostres telèfons mòbils, va fer que l’accés a internet fos gairebé instantani.

I doncs, què canvia amb el 5G?

El 5G ho porta tot un pas més enllà. El 5G portarà velocitats que en alguns casos arribaran a ser més ràpides que quan ens posem davant del router de casa. L’important és saber que totes aquestes tecnologies estan basades en el mateix concepte: l’espectre electromagnètic

L’espectre electromagnètic

Aquest és l’espectre electromagnètic, el diagrama que conté tots els tipus de radiació electromagnètica que existeix. La radiació electromagnètica és tota ona de fotons que viatja per l’espai.

Totes les radiacions electromagnètiques, tant les ones de ràdio, els raigs X, els raigs infrarojos, fins i tot la llum visible es troben en algun punt de l’espectre electromagnètic. La diferència entre els raigs X i les ones de ràdio és simplement la quantitat d’energia que transporta l’ona de fotons.

A la banda dreta de l’espectre tenim les ones de ràdio i les microones, de baixa energia. Aquestes ones tenen freqüències baixes i longituds d’ona llargues. A mesura que ens movem cap a l’esquerra de l’espectre, les longituds d’ona es fan més petites, les freqüències augmenten, i la quantitat d’energia que transmeten també creix.

I la telefonia mòbil, on està a l’espectre?

Les primeres xarxes de telefonia mòbil operaven entre les freqüències de 850 MHz i 1900 MHz. A mesura que les xarxes 3G van anar evolucionant, es van anar afegint freqüències addicionals al voltant dels 2100 MHz. Les tecnologies de 4G han arribat a utilitzar freqüències fins als 2,5 GHz.

Els plans d’ús de les bandes de freqüència del 5G són molt complexos, però la idea principal és que, a part de fer servir espectres de freqüència utilitzats en generacions anteriors, arribaran a utilitzar freqüències més elevades de les que ja s’utilitzen actualment. Amb freqüències de fins als 40 GHz, els canals de comunicació estaran menys saturats i les velocitats seran menys altes. 

L’únic inconvenient és que amb l’ús de freqüències tan altes, les longituds d’ona són mil·limètriques. Això fa que a les ones no els sigui tan fàcil saltar edificis i siguin més susceptibles a qualsevol interferència. Per aquest motiu, per aconseguir arribar a una xarxa amb les capacitats desitjades, caldrà instal·lar antenes a tots els punts possibles: als fanals o als terrats dels edificis, per exemple. 

El 5G no és perjudicial per a la salut

Últimament, hi ha hagut moltes imprecisions al voltant del 5G. Algunes simplement són tan absurdes com assegurar que el 5G ha causat d’alguna manera la pandèmia de coronavirus. Però la veritat és simplement que el 5G utilitza la mateixa tecnologia que ha fet servir sempre la ràdio, o la telefonia mòbil. Actualment hi ha molts estudis que asseguren que la radiació dels telèfons mòbils no és perjudicial per a la salut, a diferència de la radiació ionitzant.

Quina diferència hi ha entre la radiació ionitzant i la no-ionitzant?

La radiació ionitzant, com ho són els raigs X o els raigs gamma, transporta una quantitat d’energia molt alta. En cas d’exposició, aquest tipus d’energia podria danyar o trencar enllaços químics. Això podria resultar en un creixement cel·lular incontrolat que podria resultar en la formació de càncer.

Aquesta icona informa del risc a l’exposició de radiació ionitzant.

Els sectors de l’espectre en els que es troba la telefonia mòbil són radiacions no-ionitzants. Aquestes radiacions no tenen suficient contingut energètic per trencar aquests enllaços químics i, per tant, no haurien de tenir cap efecte nociu per la nostra salut. De fet, l’únic efecte demostrat que causa aquest tipus de radiació és escalfament; però això ja és normal tenint en compte que tota radiació transporta energia.

Utilitats del 5G

Amb l’augment de banda ampla que suposa l’ús de freqüències més elevades, es podran aconseguir velocitats molt més ràpides. A més a més, la complexitat que arribarà a tenir la xarxa permetrà reduir el temps que tarda el sistema a proporcionar les dades que l’usuari desitja.

Això permetrà un accés gairebé a l’instant de serveis al núvol, millorant molt els serveis que depenen de la realitat augmentada i la intel·ligència artificial. 

Proposo alguns exemples

Imagina que estàs comprant en una botiga de mobles. Veus un sofà que t’agrada, però no estàs segur si quedarà bé a la sala d’estar. Un programa de realitat augmentada podria descarregar ràpidament les imatges i les dimensions de la teva sala d’estar i et permetria posar el sofà on volguessis. 

El 5G també podria millorar molt la conducció. Amb la xarxa 5G els cotxes podrien estar connectats tant amb els altres cotxes com objectes de la via. Si un cotxe anant a una velocitat de 50 km/h rebés un senyal que està a punt de xocar amb un altre dels objectes de la xarxa, amb els temps de latència del 5G, abans de xocar només recorreria 12 centímetres. El mateix cas, amb els temps de resposta actuals, recorreria més d’un metre. Això és un pas de gegant caps als cotxes autònoms.


Ja per acabar…

Tot plegat obre un ventall de possibilitats per al futur. Però tot i que el 5G no significa cap risc per a la salut de les persones, hi haurà problemes pràctics a l’hora de fer la transició al 5G. El fet que les dades arribin més ràpidament als nostres telèfons mòbils també podria provocar que ens acabem les dades del nostre contracte de telefonia molt més ràpid. 

Els primers mòbils amb la possibilitat d’utilitzar aquesta tecnologia són cars, tot i que els preus ja comencen a baixar. I, esclar, també s’ha de tenir en compte que s’ha d’implementar tota la xarxa per poder arribar a la cobertura que esperem. 

Però la bona notícia és que tot això ja ha començat a desenvolupar-se i trigarà ben poc en fer-se un lloc en el nostre dia a dia. 

Per saber-ne més

Qualcomm – Everything you need to know about 5G

ITU – 5G, human exposure to electromagnetic fields (EMF) and health

National Geographic – Qué es el 5G y cómo nos cambiará la vida