Escrit per Cèlia Ventura

Narrat per Núria Camp (Camp Divulgatiu) | Il·lustrat per Cèlia Ventura

Apropeu-vos petits i grans que avui us explicaré un conte de veritat.

Una història que va començar a l’inici dels temps. Un conflicte que per més guerres que passin no sembla arribar mai a la seva fi. Dir-li campionat seria treure-li ferro, però dir-li guerra ho simplifica. Potser el millor terme és cursa armamentística, és a dir, una competició per veure qui té les millors armes, més poder. Tot i que realment… La relació entre aquestes dues potències no es basa només en disputes, sinó que d’alguna manera es complementen. Però prou de grandiositats i paraules abstractes, és l’hora de la veritat: presentem les nostres protagonistes! Per una banda tenim a les Criatures, éssers de gran complexitat, fets de milions i milions de cèl·lules. Per l’altra tenim a les Bibianes, uns organismes unicel·lulars coneguts comunament com a bacteris, uns éssers diminuts, invisibles a ull nu. Quelcom tan petit podria semblar insignificant; tanmateix, són capaces de posar en perill la vida de la Criatura com si res.

Durant anys, les Bibianes i les Criatures han crescut unes al costat de les altres. Però, com us podeu imaginar, la seva relació no ha estat mai fàcil, i juntes fan activitats tan oposades com barallar-se o ajudar-se. Algunes Bibianes donaven un cop de mà a les Criatures durant la digestió per poder treure’n el màxim de profit, d’altres, des de fa anys i panys, comparteixen part del seu coneixement amb les Criatures [1]

Això no obstant, a aquestes sovint els costava veure les parts positives de les Bibianes i les veien com un risc que calia eliminar a qualsevol preu. I tenia cert sentit, perquè quan les Bibianes atacaven… No hi havia pietat. Hi havia diferents tipus de Bibianes que amenaçaven a les Criatures, i aquestes trobaven maneres de combatre-les per garantir la supervivència. A vegades la Criatura vencia, d’altres no, i així anaven passant els anys.

[1] Hi ha bacteris que ens ajuden?

En el nostre sistema digestiu hi tenim la flora bacteriana, formada de bacteris que ens ajuden a digerir. A més a més, una part considerable del nostre genoma té fragments d’origen bacterià! Així que prou odi als bacteris, que no sé on estaríem sense ells!

Volent facilitar la lluita, i amb l’objectiu d’anar un pas endavant en la cursa armamentística, les Criatures van crear un medicament que semblava un miracle: els antibiòtics. Aquesta ajuda externa va salvar centenars de milers de Criatures. Va fer que una ferida ja no fos una sentència de mort i va donar ales a les operacions més complicades, que van assegurar que les Bibianes estiguessin controlades. Aquests medicaments es van tornar armes d’última generació, que permetien que la ciència, la societat i l’economia avancessin. I medicar-se era d’allò més senzill, si més no per aquells que tenien la sort de viure en territoris i famílies privilegiades [2].

Però les Bibianes, com era d’esperar, no es van rendir i van seguir buscant maneres de sobreviure. No van trigar a trobar formes de desfer-se d’aquell verí; algunes aconseguien expulsar el medicament, d’altres el trencaven en trossets o se’n feien immunes [3]. Al començament, nous medicaments arribaven i semblava que tot tornava a la normalitat, però aquesta minoria de Bibianes seguia trobant mètodes alternatius per fer de les seves i seguir sobrevivint. Al començament la resistència era petita, les Criatures quasi no hi paraven atenció, semblava un mer efecte secundari inevitable. Però aleshores van començar a arribar veus. Els rumors deien que un exèrcit com cap altre estava sent creat per l’enemic, i que res no podria aturar l’avanç de les línies enemigues.

[2] Quin va ser el primer antibiòtic?

Aquesta medicina miraculosa és la penicil·lina, el primer antibiòtic que es va descobrir. Després d’aquest han anat apareixent molts antibiòtics diferents, que tenen diverses maneres d’actuar i ataquen tipus de bacteris específics.

[3] Què són les resistències antibiòtiques?

Els bacteris han trobat maneres de resistir als antibiòtics. Això passa de manera casual, quan una mutació permet que el bacteri pugui sobreviure al tractament. Hi ha mecanismes ben diferents, des d’expulsar el medicament, fins a modificar-lo perquè no tingui efecte.

Afrodita

Arribats a aquest punt és important entendre com havien arribat fins aquí. Com s’ho feien les Bibianes per trobar una solució a cada problema? D’on sortia la seva envejable insistència? Així com les Criatures viuen llargues generacions, les Bibianes segueixen més la filosofia de treure el màxim suc d’una existència curta. Consegüentment, les seves generacions avançaven ràpidament: quan una Criatura encara no ha bufat les primeres espelmes, ens quedaríem curts dient que les Bibianes ja han tingut nets, besnets i rebesnets. Quan es divideixen, quan tenen descendència, han de copiar el seu manual d’instruccions i és normal fer algun error [4]. Equivocar-se és d’humans i de tots els altres éssers vius. La majoria d’errors no fan res, però alguns tenen un efecte negatiu i d’altres són un tresor i poden comportar la salvació.

Així, les Bibianes anaven descobrint mecanismes d’evasió i lluita contra els medicaments. Les Bibianes són éssers socials i els agrada compartir així que no es podien mantenir el secret per elles soles. D’aquesta manera, quan alguna trobava una nova estratègia no era d’estranyar que ho expliqués a una amiga, que deixés un pamflet a l’espera d’una lectora o fins i tot que els virus, deambulant, ajudessin involuntàriamen a escampar la veu [5].

Per agreujar-ho, hi havia quelcom que accelerava aquest procés. El medicament per se estava embalant el procés de les Bibianes de trobar una solució [6]. Un mal ús del medicament no feia sinó potenciar la situació, per exemple, amb un ús exagerat en el bestiar o quan una Criatura no seguia les indicacions del metge. Entre d’altres coses, si no prenia el medicament tot els dies necessaris, aleshores les Bibianes que arribaven a sobreviure podien estudiar el modus operandi del medicament i trobar-hi solucions.

[4] Què són els errors?

Aquests errors són mutacions, com les que causen els càncers o les cèl·lules senescents.

[5] Com es transmeten les resistències?

Quan un bacteri resistent es reprodueix passarà el preuat coneixement a les seves filles, el que s’anomena transferència vertical. Tanmateix, hi ha altres mètodes de compartir que no inclouen la família, el que s’anomena la transferència horitzontal. Aquesta es pot dur a terme de diverses maneres, com ara la transferència directa (conjugació), alliberant la informació al medi i esperant que un altre bacteri ho absorbeixi (transformació) o a través d’un virus que en infectar de bacteri a bacteri va passant la informació (transducció).

[6] Com apareixen les resistències?

Tot i que els bacteris no creen voluntàriament mutacions per tal de sobreviure als antibiòtics el que existeix és una forta pressió selectiva. Els bacteris que no tenen una solució moren i ràpidament se seleccionen aquells que sí que tenen un mètode alternatiu. Això promou que els bacteris resistents es reprodueixin més i vagin guanyant més pes.

Així era com aquella eina gloriosa que havia salvat a les Criatures va resultar ser una arma de doble tall. Ara, comença a haver-hi casos de Bibianes amb unes capacitats descomunals, capaces de resistir les envestides de tots aquells medicaments que les Criatures li tiren al damunt. Bibianes amb poders que esquerden les arrels de la societat. L’enemic s’apropa, i sembla que les Criatures amb prou feines s’adonen que poden enderrocar-ho tot.

Aquest és el final del conte del conflicte entre Criatures i Bibianes. Sí, ho sé, és un final anticlimàtic. Però és que no tots els finals són feliços, o potser és que senzillament no hi ha final. Avui en dia els bacteris resistents a antibiòtics, aquestes Bibianes amb superpoders, estan causant una pandèmia silenciosa. El nostre sistema sanitari depèn dels antibiòtics (no només per curar infeccions, sinó també per prevenció, per poder operar i pràcticament per qualsevol cosa) i aquests estan perdent els seus poders. És important que entre totes les Criatures lluitem per evitar que la situació empitjori. Parlar del tema, buscar nous medicaments, centrar-nos en la prevenció, estudiar alternatives i fer un bon ús de les nostres eines. És el moment d’actuar i, potser així, la segona part de la història tindrà un final feliç.